Les esquerres sobiranistes apel·len a la unitat per construir una alternativa comuna a Lleida

Les jornades Lleida. Reptes i oportunitats per a una alternativa d’esquerres, organitzades per l’Institut Sobiranies, s’han celebrat divendres i dissabte amb la participació de representants polítics, experts i periodistes. L’objectiu de la trobada ha estat analitzar els principals desafiaments que afronta Lleida des d’una perspectiva progressista i sobiranista, i obrir espais de reflexió sobre les estratègies i aliances que poden marcar el futur polític de la ciutat.

L’acte inaugural, divendres a la tarda a la Sala Alfred Perenya, va comptar amb les intervencions de Ricard Vilaregut i Mariona Lladonosa, membres de l’Institut Sobiranies, que van destacar la importància de situar al debat públic les inquietuds socials de Lleida i promoure respostes polítiques des d’una òptica transformadora. Tots dos van remarcar la voluntat de “promoure la reflexió col·lectiva sobre el paper de les esquerres en els reptes de ciutat”.

La periodista Laia Soldevila, de Crític, va afegir una anàlisi sobre el moment polític actual, tot subratllant la necessitat d’espais de debat compartits en un escenari de fragmentació i incertesa. En la seva intervenció, va defensar que la cooperació entre les diferents sensibilitats de l’esquerra és essencial per mantenir una resposta conjunta davant l’avenç de la dreta i l’extrema dreta.

El primer debat de la jornada va reunir Jordi Muñoz, exdirector del Centre d’Estudis d’Opinió, i Miquel Pueyo, alcalde de Lleida entre 2019 i 2023. Tots dos van reflexionar sobre la gestió municipal durant el període de govern compartit a la ciutat i sobre les dificultats i potencialitats de la cooperació entre forces progressistes. Pueyo va assenyalar que “la ciutat no és d’un alcalde, és d’un esforç continuat”, i va apuntar la importància de mantenir l’equilibri entre els sectors més mobilitzats pel canvi i aquells més reticents.

El vespre va tancar amb una taula rodona amb la participació de Jordina Freixanet (ERC), Laura Bergés (Comú de Lleida) i Pau Juvillà (CUP). Els tres van coincidir en la necessitat de repensar la cooperació entre les esquerres sobiranistes i d’afrontar conjuntament els reptes socials i polítics actuals. Freixanet va apel·lar a la superació de la competència interna: “Ens mirem massa de reüll i no fem prou bandera de les lluites compartides”. Bergés va defensar la necessitat de “deixar enrere els complexos per construir projectes conjunts”, mentre que Juvillà va remarcar la importància de gestionar la frustració dels votants progressistes i de “trobar-se, parlar-se i generar il·lusió per evitar la desafecció”.

La segona jornada es va traslladar a l’Ateneu Popular de Ponent, on es van celebrar quatre taules temàtiques sobre qüestions com la llengua, el treball, l’habitatge o la seguretat. Les sessions van servir per posar en comú diagnòstics i propostes que l’Institut Sobiranies té previst incorporar en futures línies de treball.

La darrera taula del dissabte va reunir l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; l’exalcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté, i l’exalcalde de Sabadell, Juli Fernàndez. Els tres participants van compartir les seves experiències en governs de coalició i van reflexionar sobre la complexitat de construir acords municipals duradors. Salellas va destacar que “la política necessita foc lent” i que la seva arribada a l’alcaldia va ser fruit d’un procés de diàleg sostingut. Sabaté va posar èmfasi en la importància dels objectius comuns per sobre de les sigles, mentre que Fernàndez va apuntar que “els governs d’esquerres han de persistir en el canvi, perquè la transformació només és possible si es manté en el temps”.

La cloenda de les jornades va anar a càrrec de la periodista Judit Castellà, que va sintetitzar les principals idees sorgides al llarg dels dos dies. L’Institut Sobiranies recollirà aquestes aportacions en un document que farà arribar a totes les persones participants.