Les prop de 200 estacions meteorològiques del Meteocat sumades no han registrat ni un litre de pluja en un de cada cinc dies des de l’activació del Pla de Sequera, l’octubre del 2021. Segons dades analitzades per l’ACN a 26 de novembre, en un 20% de jornades han caigut entre 0 i 1 litres arreu del país. A més, en la meitat de dies en aquests gairebé 26 mesos, les pluges han estat inferiors a 20 litres per metre quadrat sumant tots els valors recollits per les estacions. L’aparell situat a Lleida (Segrià) és el que ha registrat menys aigua des d’octubre del 2021, amb 488 litres per metre quadrat –la mitjana catalana anual és de 680 l/m2, segons l’Atles Climàtic–. El pantà de Riba-roja (Ribera d’Ebre) també se situa a la cua, amb 491,2 l/m2.
La capital del Segrià va registrar 243 litres per metre quadrat el 2022, i a falta d’un mes pel final d’aquest any —coincidint amb l’inici de la COP28—, les precipitacions encara baixen més el 2023, fins els 173 l/m2. Entre aquest març i abril, la ciutat només va sumar 1,4 litres, mentre que el mes més plujós del 2023 de moment ha estat el juny, amb 39,2 litres. En els últims dos anys, el novembre del 2021 va ser el de més precipitacions, amb 51,4 litres en total.
Els registres anuals de Lleida són molt baixos tenint en compte que la mitjana anual de precipitació al pantà de Riba-roja, el lloc on plou menys el país segons l’Atles Climàtic 1991-2020 del Meteocat, és de 323,6 l/m2. De fet, aquest embassament també se situa entre els llocs més secs, amb menys de 10 litres mensuals en la meitat de mesos des que es va activar el Pla de Sequera. El febrer del 2022 la zona va tocar fons, amb només 1,1 litres.
A banda de Lleida ciutat, altres estacions a Ponent també apareixen entre les més seques en aquests 26 mesos. És el cas de Golmés (Pla d’Urgell), amb 538 l/m2; els Alamús (Segrià), amb 581 l/m2; Alguaire (Segrià), amb 583,9 l/m2; Sant Martí de Riucorb (Urgell), que acumula 584,7 l/m2; Torres de Segre (Segrià), amb 584,8 l/m2; i Gimenells (Segrià), amb 585,2 l/m2.
En un rànquing pràcticament monopolitzat per Ponent, Margalef (Priorat), amb 585,5 l/m2, és el municipi amb una estació fora de la demarcació de Lleida amb menys pluja registrada, deixant de banda el pantà de Riba-roja. Ascó (Ribera d’Ebre) és el següent, amb 643,8 l/m2. L’estació situada entre Vilafranca del Penedès i la Granada (Alt Penedès) és la més seca de la demarcació de Barcelona, amb 677,7 l/m2, mentre que Castelló d’Empúries (Alt Empordà), la menys plujosa de les comarques gironines, amb 681 l/m2 entre l’1 d’octubre del 2021 i el 26 de novembre del 2023.
Al conjunt del país, sumant les quantitats de totes les estacions, el mes amb menys pluges en aquest període ha estat el març d’aquest any (1.168 l/m2), mentre que el més plujós va ser el març del 2022 (17.249 l/m2), tot i que repartits d’una manera molt desigual.
De fet, els Pirineus són tradicionalment el lloc amb més precipitacions del país i en aquest període també ho estan sent –l’Atles Climàtic situa l’estació d’Espot (Pallars Sobirà), amb una mitjana de 1.563,3 l/m2, com la més plujosa. Lac Redon, Certascan i Espot, tots d’alta muntanya, acumulen 3.391, 2.890 i 2.812 litres per metre quadrat en el mateix període, respectivament, una dada que supera la del Parc Nacional dels Ports (2.477 l/m2), una altra zona típicament plujosa, la Bonaigua, Sasseuva, Ulldeter i Malniu. Vielha i el Port del Compte completen els deu indrets amb més aigua en els últims 26 mesos, segons les dades del Meteocat, que aporten informació sobre entre 184 i 187 estacions cada dia, depenent de la disponibilitat de dades diàries.
