Les exportacions de pera de Lleida s’han incrementat un 70% el primer semestre de l’any. Segons les dades oficials de la secretaria d’Estat de Comerç, les vendes de les centrals han passat de 5,9 milions d’euros fins a superar els deu. Les compres que han fet els operadors italians expliquen una part significativa de l’increment. Els productors d’aquest país van veure caure la seua collita l’any passat a la meitat del seu potencial, de tal manera que va necessitar estirar importacions per cobrir les necessitats pròpies, en especial de la varietat conferència. De fet, entre el gener i el juny del 2019 amb prou feines van representar un milió d’euros i aquest any s’han més que quadruplicat, fins a assolir els 4,25 milions. Un altre país que també ha comprat més a Lleida és Israel, que aquest any s’ha gastat 2,46 milions davant el milió i mig del 2019.
Els operadors lleidatans, tanmateix, pràcticament no han treballat amb el Brasil, un país que s’enfronta a problemes de devaluació de la seua moneda. Si l’any passat el real oscil·lava entre 4,20 i 4,50 euros, en aquests moments parlem de 6,50, un tipus de canvi que encareix les compres i fa inviables per preu moltes operacions d’exportació.
En una campanya amb poca collita de Polònia, les exportacions de Lleida han crescut un 28%
En el cas de la poma, Lleida també ha incrementat exportacions, en aquest cas en un 28,16 per cent al vendre en altres països 15,586 milions d’euros, quan un any enrere superava lleugerament els dotze. En aquest cas, les empreses lleidatanes han aprofitat oportunitats de mercat que han sorgit per la baixa collita de Polònia a la campanya 2019-2020. En aquest cas, per exemple, empreses de Lleida han crescut en països com els Emirats Àrabs o l’Aràbia Saudita, encara que continuen registrant xifres de compres molt més modestes, per exemple, que el Regne Unit, on es mantenen unes exportacions semestrals que s’acosten als 2,7 milions d’euros.
Els operadors lleidatans, tanmateix, no han pogut exportar a Algèria, ja que el seu banc central impedeix fer cartes de crèdit i ningú s’arrisca a exportacions sense comptar amb cobertura.
