El líder del grup tercer de Segona B ha obligat a desempolsegar els propis llibres de registres. Amb la remuntada de dissabte davant de l’Atlètic Balears, el Lleida va reivindicar la seua condició i passarà el Nadal al lloc més alt de la classificació, una cosa que no es donava des de la temporada 1992-93. Aquella temporada va ser la de l’ascens a Primera amb Mané, i va ser l’última vegada, ja fa 26 anys, que el Lleida es va menjar els torrons com a líder.
Precisament, els números que suma l’equip de Gerard Albadalejo són els millors des d’aquell any gravat amb lletres d’or a la història lleidatana. Compta amb 36 punts fruit de 10 victòries, sis empats i només dos derrotes.
Aquella temporada, en la qual les victòries encara valien dos punts, l’equip de Mané tenia vint-i-cinc punts, però que en l’actualitat serien 37 (10 victòries i 7 empats). De fet, és des d’aquella mateixa campanya que el Lleida no aconseguia tan poques derrotes.
A aquestes altures, el Lleida suma tretze punts més que la temporada passada (23) i ja és, a falta d’un partit, la millor primera volta des que les victòries valen tres punts, és a dir, des del 1995-96, seguida de les de les temporades 1997-98 i 2003-04, la de l’últim ascens a Segona A, les dos amb 34 punts.
La temporada de l’últim ascens, a més, va ser l’última en la qual va encadenar cinc jornades com a líder, una cosa que ha repetit l’equip blau quinze anys després. Pel que fa a l’aspecte golejador, el Lleida també està batent rècords, ja que ha arribat als 30, el seu millor registre des de la temporada 1989-90, fa trenta anys.
Curiosament, respecte a l’àmbit golejador, el Lleida està a tan sols dos gols del seu gol quatre-cents en partit oficial des de la seua refundació el 2011, que podria aconseguir a Ontinyent quan es reprengui la Lliga, el 5 o 6 de gener sense horari confirmat. El gol 100 el va aconseguir Miguel Ramos (2012-13), el 200 Diego Sánchez (2014-15) i el 300 Noel Carbonell (2016-17).
