La mare federal de les monges de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, María Virginia Calatayud, va ratificar ahir per videoconferència al jutjat número 2 d’Osca la cessió de poders atorgats ja el 2013 al Govern d’Aragó per reclamar en nom de la congregació l’entrega de les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena, que s’exhibeixen actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona. Després de les sessions del judici celebrades el 18 i 19 de gener, el jutjat va acollir una nova vista pública per practicar dos proves: les declaracions com a testimonis de la monja santjoanista –des del convent de clausura en el qual es troba, a Vitòria– i la de l’expert en dret canònic Josep Casanova, que des de la Generalitat va tractar sense èxit d’ajornar la declaració per raons de salut. En aquest sentit, la jutge va rebutjar citar Casanova de nou perquè va entendre que els problemes de salut per comparèixer s’haurien d’haver comunicat abans de la vista, ja que l’informe mèdic presentat pels advocats de la Generalitat era de feia gairebé un mes.
La superior de l’orde santjoanista –reconeguda per la Santa Seu, ja que les monges de la comunitat de Sixena ja han mort– va reiterar el seu desig de recuperar les pintures murals perquè puguin tornar a la sala capitular del monestir oscenc. Davant d’aquesta situació, la jutge va donar a les parts un termini fins a dimarts vinent per presentar els seus escrits en relació amb les proves testificals –en realitat, només el testimoni de la monja María Virgina Calatayud–, ja que les conclusions les van llegir en les jornades celebrades al gener. Aleshores, el judici quedarà vist per a sentència. La sessió va tornar a desenvolupar-se amb certa tensió. Així, l’alcalde de Vilanova de Sixena, Ildefonso Salillas, va intervenir en un moment del judici per avisar d’allò que entenia que era una maniobra inacceptable per part dels lletrats de la Geralitat, cosa que va portar la jutge a expulsar-lo de la sala. Val a recordar que les pintures murals que conserva el MNAC van ser salvades de la completa destrucció l’octubre del 1936 després que l’edifici religiós (en aquella època en territori de la diòcesi de Lleida) fos incendiat durant els primers dies de la Guerra Civil. L’operació de salvament va anar a càrrec de l’arquitecte i historiador Josep Gudiol, responsable llavors de la Segona Secció de Monuments de la Generalitat.
