El president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), José Luis Escrivá, va estimar ahir que les pensions perdran un 7% de poder adquisitiu en el període 2013-2022 tenint en compte que les previsions de tots els organismes situa l’índex de preus (IPC) en l’1,8% des de l’any que ve. D’aquesta manera, la despesa en pensions s’estabilitzarà al voltant del 10,5% del Producte Interior Brut (PIB). Així ho va assenyalar durant la compareixença davant de la Comissió de Seguiment del Pacte de Toledo al Congrés, on va avançar algunes de les conclusions preliminars de l’informe que l’organisme està realitzant en relació amb les pensions.
Les pensions inicials el 2030 se situaran al mateix nivell que les registrades l’any 2013
Amb l’evolució dels ingressos i despeses de la Seguretat Social durant els propers anys, Escrivá va considerar que les pensions no es revaloritzaran per sobre del mínim previst del 0,25% L’Autoritat Fiscal també preveu que enguany no es compleixi l’objectiu de dèficit de la Seguretat Social que el Govern ha fixat en l’1,4%, sinó que més aviat pujarà unes tres dècimes.
Escrivá va descriure el panorama de les pensions a mitjà i llarg termini com d’“incertesa”. En aquest sentit, va lamentar que totes les previsions demogràfiques realitzades pels organismes anys enrere hagin estat errònies ja que han previst una població més gran de la que actualment existeix. Va afirmar que les reformes del sistema de pensions aprovades el 2011 pel PSOE –per la qual es va retardar l’edat de jubilació– i el 2013 pel PP –desvinculant-les de l’IPC– evitaran un augment de la despesa de 5 punts del PIB l’any 2050. Malgrat tot, l’efecte d’aquestes reformes també suposarà que les pensions inicials dels jubilats s’estabilitzin, de manera que l’any 2030 segueixin en nivells del 2013, i que el percentatge de pensió sobre salari sigui uns deu punts inferior al que es calculava abans dels canvis legislatius.
Amb tot, els “excessivament pessimistes” escenaris de població i taxa d’ocupació que estudia l’Institut Nacional d’Estadística (INE) implicarien un augment entre els anys 2016 i 2050 de vuit punts de la despesa en pensions sobre PIB. Després de descomptar l’efecte de les reformes, aquest percentatge passaria de l’11 per cent actual al 14,3 per cent. Tanmateix, el dirigent d’AIReF va eludir pronunciar-se sobre quines mesures serien més convenients –més enllà de reclamar equilibri financer en la Seguretat Social–, ja que cap proposta és “neutral des del punt de vista redistributiu”, per la qual cosa un organisme independent com el seu s’ha de limitar a analitzar aquests impactes perquè els legisladors prenguin decisions “més informades”.
Per la seua banda, el catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat d’Alcalá de Henares (UAH) i que va liderar el grup d’experts que va informar la reforma fiscal del 2014, Manuel Jesús Lagares, va proposar reduir al 10 per cent les cotitzacions socials que paguen empresaris i treballadors –i que actualment superen el 30%– i incrementar els tipus d’IVA normal i reduït entre dos i quatre punts per finançar el sistema de pensions.
