A moltes places del Pallars Sobirà fa anys era habitual trobar gent jugant a les bitlles. Amb el temps la tradició es va perdre i l’any 2008 la van recuperar a les Valls d’Àneu. Enguany juguen la Lliga aneuenca divuit equips (deu de dones i vuit d’homes). La normativa de les bitlles pallareses és absolutament diferent de la de les catalanes. Mentre a les pallareses s’hi juga amb nou bitlles i el truc (mena de pilota rodona de fusta per fer caure les bitlles) i s’intenta fer caure el nombre més gran de bitlles, a les catalanes s’hi juga amb sis bitlles i l’objectiu és mantenir-ne una dreta. L’objectiu de la Lliga aneuenca és conservar, recuperar i difondre aquest patrimoni cultural. Pels jugadors és un element identitari i de cohesió social.
L’Adriana Vidal, de l’equip Estarna d’Esterri d’Àneu, recorda de petita veure jugar al seu pare a la plaça d’Esterri de Cardós i diu que ella, per mantenir la tradició familiar, sempre que ha pogut ha jugat a bitlles. Per Vidal és una manera de fomentar la cultura i l’esport i fer que aquest joc perduri en el temps.
Està documentat que a les bitlles ja hi jugaven els egipcis i els romans. Ara, el relleu generacional no els preocupa perquè hi ha equips amb força gent jove i cada any veuen com se n’incorporen de nous a jugar. Actualment aquesta pràctica cultural està profundament arrelada a les Valls d’Àneu.
La Lliga de bitlles comença pels volts de Setmana Santa i acaba a finals d’octubre, amb una aturada al mes d’agost. Durant aquests mesos és habitual veure a les places d’Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu, Escaló, Isil, Sorpe, València d’Àneu i Espot partits de bitlles. Una Lliga que es juga a quatre municipis que amb poc més de 1.700 habitants tenen 18 equips de bitlles.
És un joc simple i espectacular a parts iguals on la germanor entre els pobles aneuencs, la pràctica d’un joc i la conservació i recuperació del patrimoni van de la mà.
