⏯️ L'Escanyapobres, un western gravat en territori lleidatà
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Álvaro Banzo-
L'Escanyapobres és una obra literària original de Narcís Oller, una peça que cobra vida a la pantalla gràcies a l'Ibai Abad. La història explica les vivències d'una família humil a les acaballes del s. XIX, formada per la Cileta, el seu germà petit i el pare. La família viu amb tranquil·litat conreant unes terres no massa extenses, però l'arribada del ferrocarril i l'Escanyapobres a Pratbell, ho canviarà tot. L'Escanyapobres és un usurer que els expropia la masia i la Cileta es mostra molt reticent al principi, però aviat, la jove començarà a entendre la corrupció que amaguen els diners. Una situació que crearà comportaments i actituds de llums i ombres envers els diners i l'Escanyapobres.
Aquest western és una coproducció de Televisió de Catalunya, Abacus SCCL, Nakamura Films i Mayo Producciones, una obra que connecta contextos històrics allunyats temporalment, ressaltant la similitud més característica: el poder dels diners. El director de la pel·lícula, l'Ibai Abad, explica que es va quedar al·lucinat quan va llegir la novel·la original amb disset anys a l'institut: "Tenia un rerefons de què seria l'arribada del tren amb un toc molt western, de l'arribada del capitalisme, del progrés. Aquesta figura que ve a cobrar, com un banquer, em va cridar molt. Més tard, amb tot el tema dels desnonaments, els bancs apropiant-se de moltes cases, vaig sentir que aquesta història estava més en l'actualitat que mai. Poder fer una revisió històrica del passat per parlar d'alguna cosa d'actualitat és quelcom que té molta força avui en dia".
La importància de conèixer el passat per entendre el present destaca en aquesta obra audiovisual, on una trama contextualitzada en el passat, reviu en l'actualitat per posar de manifest una situació encara vivent en la societat. Ibai Abad destaca la importància de recuperar obres passades: "La raó per fer cine del passat -fer una revisió històrica-, només ha de servir com a mirall. Ha de servir per saber el que estem fent, i conèixer els inicis del que estem fent. Avui en dia el capitalisme és una droga, estem tots enganxats. Si tenim un mal dia, anem a comprar-nos roba per sentir-nos millor, ens passa a tots. Som addictes realment. Aquesta història tracta duna pagesa que està fora de tot aquest món, però amb l'arribada del tren i d'aquesta figura (l'Escanyapobres), s'enganxa."
Paisatge i rodatge
El rodatge d’aquesta obra s’ha dut a terme fins a mitjans d’abril. Tot l’equip ha visitat diferents localitzacions que comparteixen característiques visuals amb el gènere del western. Els paisatges es troben distribuïts pel País Valencià i Catalunya: Mutxamel (Alacantí), Crevillent (Baix Vinalopó), Salàs de Pallars (Pallars Jussà), la Saira (Segrià), Calaf (Anoia) i Móra la Nova (Ribera d’Ebre).
Les localitzacions del rodatge, no només tenen un motiu visual, sinó que hi ha un motiu íntim i personal per part del director. L'Ibai va néixer a Lleida, i tenia clar que volia gravar la pel·lícula a les terres on ell corria quan era petit: "Sentia que hi havia llocs aquí, que havia vist de petit, i sabia que podien ser perfectament un western. No volíem acabar rodant als típics llocs com Almería. Sentíem que no era molt lícit si volíem defensar que es pot fer un western anglosaxó, amb llenguatge internacional amb les terres i els paisatges d'aquí."
Càsting
El càsting està format per intèrprets que ja hem vist anteriorment a les pantalles. La Mireia Vilapuig, l’Àlex Brendemühl, la Laura Conejero, el Quim Àvila i el Juli Mira conformen l’equip dels intèrprets principals, però no són les úniques persones que veurem a la pantalla. El Pep Molina, el Boris Ruiz, el Biel Costa, l’Alfred Picó, el Domènec de Guzmán, l’Enric Juezas i el Francesc Marginet apareixen com a intèrprets secundaris en aquesta nova obra, que aviat podrem veure.
Ibaid Abad
L'Ibai va néixer a Lleida, no massa gran va marxar a viure a Manresa. Més tard, va començar la seva formació cinematogràfica a l'ESCAC (Escola Superior de Cine i Audiovisuals de Catalunya). Després de graduar-se va dirigir dos curtmetratges, que van ser premiats internacionalment: 'Historia de un entierro' i 'Tahití'.
Fins als 2012, l’Ibai va combinar els seus estudis d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona amb el rodatge d’alguns documentals a Bolívia, el Perú i el Senegal, de la mà de l’organització ‘Audiovisuals Sense Fronteres’. Més enllà del cine, el seu amor pel teatre l’ha dut a escriure i dirigir obres teatrals estrenades amb la companyia Sognatora de Barcelona.
L'any 2015, l'Ibai va formar part del nou Màster Oficial de Cinematografia. Aquesta mateixa formació va ser la causant de la creació de 'The Girl from the Song', un llargmetratge que Ibai va dirigir l'any 2016. Aquesta obra és una revisió del mite d'Orfeu i Eurídice, i va ser rodada entre Barcelona, Londres i el festival de Burning Man, al desert de Nevada (EEUU). Un film que en estrenar-se mundialment a la plataforma Netflix, el novembre de 2017, es va col·locar entre les cinc pel·lícules més vistes en diversos països.
