L’església de Butsènit d'Urgell vol convertir-se en icona del barroc

L’ajuntament de Montgai treballa en el projecte de convertir l’església del nucli de Butsènit d’Urgell en un centre de referència del barroc del segle XVIII tant a nivell turístic com patrimonial arran de la inesperada aparició de pintures murals d’aquest període l’abril passat. L’alcalde de la població, Jaume Gilabert, va destacar que “al territori s’han conservat poques pintures d’aquestes característiques, fet que els dóna valor afegit”. A mitjans del pròxim mes d’octubre està previst que el temple religiós reobri de nou al culte després de l’actuació de repintat de l’interior, iniciat a l’abril i que s’ha retardat a causa de l’aparició d’aquestes pintures murals, que simulen uns retaules, d’alt valor artístic i patrimonial. L’alcalde va explicar que l’església reobrirà a l’espera de poder portar a terme la restauració de les pintures el 2018, treball que executarà el Centre de Restauració de Béns Mobles Catalunya de la Generalitat (CRBMC). Gilabert va dir que “de moment les capelles quedaran a l’espera de la intervenció dels restauradors”. Les pintures que ja llueixen en la seua forma definitiva són les que van aparèixer al sostre de l’església. Segons va explicar Gilabert, “es tracta de pintures decoratives barroques, amb menys importància que les de les capelles, però que formen part de la idiosincràsia de l’església de l’època”.

S’ha de recordar que el mes d’abril la parròquia va decidir repintar el temple una vegada acabades les obres de restauració de la teulada ja que estava ple de goteres i presentava humitats. Per a sorpresa de tothom, quan els pintors van començar a sanejar les parets, van sortir a la llum aquestes pintures murals. En una fins i tot es pot veure la data d’acabament de l’obra, 1761, cinc anys després de la consagració del temple religiós. Va ser aleshores quan el consistori lleidatà es va posar en contacte amb el CRBMC i un equip dels seus tècnics es va desplaçar fins a Butsènit per avaluar in situ el descobriment. Segons Gilabert, “els experts van assegurar que es tracta de pintures d’alt valor històric”. Actualment, a tot Catalunya es coneixen poques pintures similars. De moment, se’n coneixen només unes a l’església de Navata, a l’Empordà, i unes altres a Paüls, a la vall Fosca.

Pràctica habitual al s. XVIII, per la qual cosa podria haver-n’hi més

Gilabert va explicar que al segle XVIII era una pràctica habitual decorar temples amb pintures murals al fresc tenint en compte que hi havia una crisi econòmica important i no es podien fer retaules. Molts van recórrer a aquesta tècnica però amb els anys i la millora econòmica, es van construir retaules que en molts casos van tapar i van substituir aquests murals. És per aquest motiu que, segons alguns experts, no seria estrany que en cas d’estudiar-ho, es trobessin més pintures d’aquestes característiques en altres esglésies de Lleida i Catalunya.