Han passat 46 anys des que un adolescent Lluís Llach va compondre una cançó dedicada a l’avi Siset, l’antic barber de Besalú que passava els estius a Verges. Va ser en aquest poble del Baix Empordà on l’artista va conèixer aquest republicà, catalanista i anticlericalista convençut, que li va acabar inspirant la lletra de L’Estaca. El cantautor, de família catòlica i conservadora -el seu pare havia sigut fins i tot alcalde franquista-, va descobrir a través de Narcís Llansa, l’avi Siset, el significat del catalanisme i de la república. Llach va compartir molts dies de pesca al riu Ter amb Llansa, que li va obrir els ulls sobre el franquisme, trencant els esquemes que li havien inculcat a casa i a l’escola.
Gairebé mig segle després, la cançó continua sent tan reivindicativa com en l’època en què va nàixer, el 1968, en els últims anys de Franco. A Catalunya roman com un himne alternatiu a Els Segadors i ha traspassat fronteres com a cançó de protesta. La versió en polonès es va convertir en l’himne oficiós del sindicat Solidaritat. Els manifestants de la Primavera Àrab la cantaven en una versió pròpia a Tunísia el 2011. També és l’himne del club de rugbi USAP de Perpinyà. I l’última assemblea de Podem, celebrada a Madrid, va concloure amb tots els assistents cantant la mítica cançó de Llach.
Existeixen més de cinquanta versions de L’Estaca, un tema que s’ha traduït a llengües com el francès, l’alemany, l’italià, l’anglès, el suec, l’eusquera, l’occità o fins i tot el cors i que s’ha popularitzat tant que en molts llocs es considera un himne propi de protesta. Curiosament, al principi la lletra va passar la censura, però aviat van descobrir-ne l’enorme potencial com a cançó protesta per excel·lència i Llach no podia evitar deixar de cantar-la en tots els seus concerts. Potser per tot plegat el gerent de la televisió municipal de Badalona va pensar fa una setmana que millor que no sonés a la gala de clausura d’un festival de cine en aquesta ciutat, la qual cosa va encendre un debat polític que encara cueja (vegeu el desglossament).
més de 50 versions
‘L’Estaca’ de Llach compta amb més de 50 versions en anglès, suec, francès, occità o fins i tot cors
