És molt comú veure exjugadors dirigint equips en esports d’equip com el futbol o el bàsquet, però no ho és tant en especialitats individuals com el motociclisme. Lleida és una excepció, ja que el camí que va obrir fa uns anys Emili Alzamora, portant joves promeses fins a convertir-se en el mànager de dos campions del món com Marc i Àlex Màrquez, té continuïtat en el cas de Ferrran Torrentó, un expilot de 29 anys que va baixar de la moto en fa dos. Ara intenta obrir-se camí en el competitiu món de les motos, liderant un projecte propi que té com a gran objectiu arribar al Mundial de superbikes.
Torrentó va arribar al motociclisme tard, amb 23 anys, i ho va deixar aviat, amb 27, després de tenir una greu lesió de genoll, que combinada amb les dificultats per cobrir el pressupost van precipitar la seua retirada. «A casa les motos estaven prohibides, però m’agradava tant aquest món que fins que no vaig poder costejar-me’n una no vaig parar», recorda. La seua curta trajectòria va ser fructífera. Va debutar en el Campionat Mediterrani el 2009 i a l’any següent pujava al tercer calaix del podi en Sèries 600. El 2011 es va proclamar campió del campionat de Castella-la Manxa de velocitat i el 2012 va debutar en l’Europeu amb una quinzena posició. En la seua última campanya va ser sisè de la Copa d’Espanya abans de retirar-se.
Ara continua vinculat a la velocitat però des de la barrera. Ho fa liderant un equip propi, el Torrentó Racing. L’any passat va ser de prova i el seu pilot, el barceloní Ferran Casas, va aconseguir el subcampionat del FIM CEV en Superestoc 600 i va ser setzè com a wild card en la prova de Jerez del Mundial de superbikes. Aquest any ha reforçat la seua estructura doblant el nombre de pilots i triplicant el pressupost, en què ha passat de 40.000 euros a 120.000. La seua comesa és tenir a punt les motos per als seus dos corredors, el barceloní Joan Sardanyons, i el jove saragossà Pedro Rodríguez, que disputaran el Campionat d’Espanya amb l’opció de córrer alguna prova del Mundial de Superbikes, el gran somni de Torrentó. «L’objectiu és consolidar-nos i convertir-nos en un equip de referència que a curt termini pugui arribar al Mundial», apunta.
