No era un capellà corrent. Potser per això als 12 anys de sacerdoci va penjar els hàbits. Diuen els qui eren nens a finals dels 60 i principis dels 70 que, si la seua memòria no els falla, ja en la seua època de sacerdot animava els feligresos a convertir les misses en espais de reflexió i debat. Francesc Ribes (Taüll, 1941) va exercir com a rector de Llimiana i va ser un dels impulsors de la recuperació de l’església romànica de Sant Andreu quan es va descobrir. Llavors estava en ruïnes però la seua neteja va permetre que s’apreciés la peculiar planta de la capella, d’una sola nau, encapçalada per dos absis bessons. Ara, Francesc Ribes ha publicat Confessions d’un excapellà de Taüll (Pagès Editors), que avui presentarà a Llimiana, a les 22.00 h a la plaça Major. El dijous 14 ho farà al local social del balneari de Caldes de Boí (20.00 h) i el dissabte 15 (19.00 h) a l’església de Santa Maria de Taüll, la localitat on va nàixer i va créixer.
En aquest llibre, Ribes explica la seua infantesa a Taüll, el seu pas pel seminari de la Seu d’Urgell, on va estudiar fins al 1966. També recorda la seua època com a sacerdot de Puigcerdà, Llimiana, Sant Cristòfol, Sant Martí, Sant Miquel de la Vall, Guàrdia de Noguera, Cellers i Ripollet. Amb aquesta experiència, el volum ofereix una mirada heterodoxa sobre la jerarquia eclesiàstica. No en va va penjar els hàbits el 1978, després de patir un gradual desencant amb la professió. Actualment casat i amb una filla, ha exercit de professor des que va deixar l’Església.
