L’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Fundació Privada Horitzons 2050 i l’Ateneu Popular de Ponent impulsen el cicle ‘Vida Lleidatana, 100 anys, 100 idees’, una iniciativa que commemora el centenari d’aquesta emblemàtica publicació i en reivindica el llegat en la vida cultural lleidatana.
El dimecres 6 de maig es va celebrar el primer col·loqui dels sis que formen el cicle «amb la voluntat de recuperar i actualitzar l’esperit d’una revista que va esdevenir referent cultural en un moment clau de la història contemporània», asseguren des del centre.
El col·loqui ‘De Lleyda a Lleida’, centrat en la polèmica històrica sobre el nom de la ciutat, va obrir el cicle amb la participació de Francesc Canosa, Joana-Alba Cercós, Pau Vidal, i Antoni Gelonch com a moderador.
Revista quinzenal ‘Vida Lleidatana’
Publicada entre 1926 i 1931, ‘Vida Lleidatana’ va ser una revista quinzenal que va editar 101 números de manera ininterrompuda. Concebuda com una plataforma de difusió cultural, va contribuir a donar visibilitat a la producció intel·lectual lleidatana en un context advers per a la llengua i la cultura del país. Més enllà del seu valor periodístic, la revista va projectar la imatge d’una Lleida moderna, activa i compromesa amb els corrents culturals del moment.
Cicle de diàlegs
El programa continua aquest dimecres 3 de juny amb ‘L’art a Vida Lleidatana’, amb Arnau Torrente, Jesús Navarro i Esther Solé, moderats per Joanpere Massana, en una aproximació al paper de la revista com a aparador del dinamisme artístic del primer quart del segle XX i la seva connexió amb els reptes actuals del sector.
L’1 de juliol, ‘Cultura, Lleida, Acció!’ reunirà Josep Borrell, Antoni Gelonch i Margarida Troguet, amb Berta Palau com a moderadora, per reflexionar sobre la transformació cultural de la ciutat, el seu encaix en els corrents del país i els reptes presents, incloent una anàlisi de l’estat dels sectors culturals.
Després de l’estiu, el cicle es reprendrà el 6 d’octubre amb ‘Preparant la República’, amb Josep M. Solé i Sabaté, Enric Calpena i Antonieta Jarne, moderats per Anna Sàez, per situar l’aparició de la revista en el context històric de la Renaixença i el Noucentisme i debatre paral·lelismes amb l’actualitat.
El 4 de novembre serà el torn de ‘Bergós i Cia’, amb Jaume Barrull, Júlia Izquierdo i Miquel Pueyo, moderats per Carmina Pardo, una sessió dedicada a l’equip humà que va fer possible la publicació i al seu paper en la dinamització intel·lectual i cultural del territori.
Finalment, el 2 de desembre, ‘Les revistes en català a la Catalunya contemporània’ posarà el focus en el context periodístic i cultural de començaments del segle XX, en perquè va desaparèixer la revista i en els reptes actuals del sector, amb Francesc Canosa, Germà Capdevila i Magda Gregori, moderats per Laia Pulido.
