L'incorporació del model híbrid a l'educació en temps de pandèmia

LLEIDA.COM | Maria Lozano
07-09-2021
  • Educació i pandèmia: l'incorporació del model híbrid a les classes en temps de pandèmia

No és un secret que la pandèmia causada per la COVID-19 ha capgirat les nostres vides, i per tant, l'educació a tot l'Estat Espanyol. El març del 2020, quan va entrar en vigor l'Estat d'Alarma i el confinament estricte de gran part de la població, així com el tancament de les escoles, instituts i universitats, es van haver d'adaptar tant les classes com el contingut d'un dia per l'altre. La transformació de les classes presencials a ser totalment en línia es va haver de realitzar en pocs dies, sense preparació prèvia. Aquest canvi va propiciar el que es coneix com  "avaluació remota d'emergència", què és un canvi temporal de l’educació normal de la instrucció a una manera alternativa sense planificació prèvia, a causa de circumstàncies de crisi.

A l'inici de la pandèmia no va ser el primer cop que es va efectuar l'avaluació remota d'emergència.  Afganistan a finals de la dècada dels noranta és un clar exemple de incorporació d'aquest concepte, on l'educació es va veure interrompuda –sobretot en el cas de les nenes- quan va esclatar la primera crisi. En aquest cas, l'educació es feia a partir de la ràdio i els DVD.

L'educació híbrida és el model educatiu que es coneix per entreteixir elements de la classe presencial i l'aprenentatge en línia. D'aquesta manera busca aprofitar les possibilitats que ha obert Internet i les eines digitals per a donar a cada alumne una experiència més autodidacta. La principal diferència amb l'educació remota d'emergència doncs, és el temps de planificació amb què s'organitzen les classes i s'adapta el contingut, que s'exposa en línia o semipresencialment. Durant l'estiu del 2020, el Govern i institucions educatives -escoles, instituts i universitats- es van poder preparar per fer una hibridació de l'educació de cara a l'inici del nou curs. La vigència d'aquest plantejament va anar de la mà de les dades epidemiològiques que publiquessin les autoritats durant el curs.

Tots aquests canvis en el model educatiu han comportat una sèrie de conseqüències:

  • Pèrdua d'atenció. Segons la pròpia experiència i valoracions de diversos experts, tenir classe a partir d'una pantalla fa que la concentració dels alumnes minvi. considerablement, fins a arribar a centrar-se en altres tasques –o inclús dormir- mentre el professor explica.
  • Desigutaltat social. La bretxa digital en un model online o semipresencial és més gran, ja que es calcula que un 11% dels menors de quinze anys no tenen un ordinador. La funció que té l'escola d'igualadora social doncs, té menys pes.
  • Material de suport. El material de suport i la disposició de contingut és diferent. En una modalitat presencial els alumnes s'omplen la motxilla de carpetes, llibres, llibretes, bolígrafs, entre altres materials. Quan les classes són semipresencials el més important és l'eina digital que té l'alumne, seguida –això sí- en el material més tradicional.
  • Contingut. La hipertextualitat i la interactivitat del contingut fa que les classes sovint siguin més entretingudes, però amb menys profunditat o emfàsi en un tema concret.
  • Relació professor alumne. Aquesta relació -que disminueix considerablement amb l'educació híbrida-  té una gran importància, i l'absència d'aquest contacte pot fer que empitjori el rendiment escolar de l'alumne, sobretot en els més petits.
  • Coneixement. L'alumne ha de ser molt més autodidacta i haurà d'aprofundir més en els continguts  per ell mateix. Les conseqüències poden ser un augment de la desmotivació per les classes i fins i tot fatiga.

Els canvis en el model educatiu implantats a causa de la pandèmia de la COVID-19 ha provocat diferents problemàtiques. La presencialitat tornarà aquest curs en tots els nivells i cursos, tot i que les eines i els suports digitals s'han incorporat indefinidament.

Comparteix

També t'interessarà