L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha lliurat a la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU) l’estudi sobre els requeriments hídrics de la zona regable dels Canals d’Urgell, elaborat per respondre a la revisió de dotacions proposada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) dins del Pla Hidrològic 2028-2033. Segons aquesta revisió, la dotació de reg per als Canals d’Urgell es reduiria un 15,5%, situant-la en 7.604 m³/ha l’any.
El director general de l’IRTA, Josep Usall, ha destacat que, malgrat la desescalada de restriccions per sequera, cal seguir gestionant l’aigua amb responsabilitat i ha insistit que “garantir dotacions adequades i apostar per la modernització del reg són claus per a una gestió eficient i sostenible”. Per la seva banda, Joan Girona, investigador de l’IRTA, ha subratllat que “la modernització del reg pot ajudar a optimitzar l’ús de l’aigua, però l’efecte del canvi climàtic compensarà part d’aquest estalvi”, fet que obliga a una planificació rigorosa.
El president de la CGRCU, Amadeu Ros, ha mostrat la seva confiança en l’IRTA, destacant la seva professionalitat i el seu paper referent en l’àmbit de la gestió de l’aigua i la modernització del reg.
L’estudi de l’IRTA ha analitzat les dotacions brutes necessàries per als cultius de la zona regable dels Canals d’Urgell, tenint en compte 13 cultius diferents, 3 tipus d’any climàtic, 9 zones edafoclimàtiques, 3 tipus de sòl i 3 sistemes de reg, generant un total de 3.159 combinacions possibles.
Amb aquestes dades, s’ha estimat que, per a l’any 2022 (últim sense sequera), la necessitat bruta a peu de parcel·la era de 9.194 m³/ha. De cara a l’any 2040, s’han projectat diversos escenaris, amb combinacions de cultius i sistemes de reg modernitzats, estimant unes necessitats brutes de 6.821 m³/ha l’any en el millor dels casos.
L’estudi també ha quantificat l’impacte del canvi climàtic, estimant que el 2040 la demanda d’aigua augmentarà un 11,2%. Així mateix, amb sistemes de reg pressuritzats, a més d’un estalvi d’aigua, s’aconseguiria un increment de la productivitat del 11,1%.
Arguments per defensar els drets dels regants
Davant d’aquestes dades, la CGRCU conclou que la concessió actual de 9.000 m³/ha l’any ja no cobreix les necessitats actuals dels cultius per arribar a una producció plena. Si s’afegeixen les pèrdues de transport i distribució (15%), es calcula que la dotació necessària a capçalera hauria de ser de 10.816 m³/ha l’any.
De cara al 2040, amb la modernització del reg, les necessitats a peu de parcel·la es situarien entre 6.821 i 7.412 m³/ha l’any, fet que suposaria una dotació a capçalera de 7.334-7.969 m³/ha l’any, amb una reducció d’entre l’11,5 i el 18,5% respecte a la concessió actual. Tot i això, l’impacte del canvi climàtic compensaria aquesta reducció amb un increment de la demanda d’aigua de l’11,2%, neutralitzant gran part de l’estalvi previst amb la modernització.
Per aquest motiu, la CGRCU enviarà l’estudi a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) dins del procés d’al·legacions, argumentant que reduir les dotacions no té sentit, ja que amb l’actual concessió de 9.000 m³/ha l’any ja no es cobreixen les necessitats. A més, defensen que la modernització del reg compensarà només parcialment els efectes del canvi climàtic, pel que cal mantenir unes dotacions adequades per garantir la sostenibilitat i viabilitat dels conreus a la zona dels Canals d’Urgell.
