Mentre la boira i el gebre deixen les temperatures sota zero a les terres de Lleida, a Brussel·les, a 1.065 Km, el fred, el vent i la pluja, congelen les mans de 45.000 persones arribades de tot Catalunya. No per això deixen anar les estelades, que ahir van cobrir la plaça de la capital belga en la manifestació més multitudinària també d’aquesta ciutat. «Està sent dur, però memorable», assegura el Carles Giné, un dels milers de lleidatans que no s’ho va pensar dos cops quan l’ANC i Òmnium van anunciar la convocatòria d’aquesta mobilització que ha tingut com a lema «Europe, wake up, democracy for Catalonia» (Europa, desperta, democràcia per Catalunya).
El Carles va anar amb un grup d’amics en un dels 20 autocars que s’han organitzat des de les comarques de Lleida per travessar França i arribar a la ciutat on s’hi estan des del 30 d’octubre cinc consellers i el president cessats. A banda de passar la nit viatjant en autocar, a Brussel·les, va tocar esperar més hores a que comencés la marxa, que no només va desbordar les previsions de les entitats organitzadores que havien previst unes 30.000 persones, sinó també la capital belga. En veure la magnitud de la convocatòria, la policia va haver de canviar el recorregut i traslladar la capçalera a l’altre costat del parc del Cinquantenari, des d’on la marea de color groc, però també d’estelades i de pancartes demanant la llibertat de «presos polítics i exiliats», va avançar creuant el barri europeu de la ciutat. El final davant del Parlament Europeu no es va permetre per motius de seguretat. Així, la manifestació va acabar darrere la institució amb parlaments dels diferents consellers cessats que s’hi estan a Brussel·les i de Carles Puigdemont, que va carregar contra el govern de Rajoy qualificant-lo de «franquista» i també va preguntar els dirigents euroepeus si havien vist mai una mobilització així en suport de criminals.
«Una vegada més, s’ha viscut un civisme exemplar. Amb vent, fred i pluja, però sempre i, malgrat tot, amb bon humor», subratlla el Carles. Els crits d'»independència» i de «llibertat presos polítics» van ser els més escoltats durant la marxa en què regnaven les estelades i les bufandes, gorres i xubasqueros grocs, com a símbol de la reivindicació per l’alliberament dels «Jordis» i d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn.
La Montse Pujol i la seva mare també van viatjar a la capital belga en autocar. No els va importar passar dues nits seguides a la carretera i aguantar més de 4 hores de manifestació passant fred. Han assistit a totes les convocatòries d’Òmnium i de l’ANC i asseguren que no podien saltar-se «Omplim Brussel·les». Per a la Montse i la seva mare, un dels moments més emotius va ser sentir com els milers de persones aplegades al centre de la Unió Europea cantaven l’himne dels Segadors.
Les persones participants a la marxa de Brussel·les suposaven més d’una quarta part dels habitants que té aquesta ciutat, on viuen unes 170.000 persones. Entre la multitud, la pantalla gegant instal·lada al final del recorregut va servir per escoltar els parlaments dels representants polítics que van fer els discursos per tancar la convocatòria.
La novena simfonia de Beethoven, l’himne europeu també va sonar en la manifestació. Va ser un dels moments destacats per a Joaquim Manau, un altre dels lleidatans que no va voler perdre’s aquest «moment històric».
El Joaquim va anar a Brussel·les en avió. Va ser una de les persones que van omplir els tres vols organitzats a Lleida per sortir des de l’aeroport d’Alguaire cap a la capital belga. A les 5 del matí, a la terminal no hi cabia ni una agulla i la sortida es va retardar pel col·lapse que es va organitzar al control de seguretat.
Finalment, van arribar a temps per viure «moments de pell de gallina», explica el Joaquim. Ho va tenir clar des del primer moment que aniria a Brussel·les a reivindicar la llibertat dels «presos polítics» i a demanar a Europa que no tanqui els ulls davant el que està passant a Catalunya.
El Carles, la Montse i el Joaquim van ser tres de les desenes de milers de persones que van omplir Brussel·les. Van convertir la capital europea en capital catalana per un dia en una jornada històrica de l’independentisme.
