Els naixements han baixat en el conjunt de Catalunya l’últim any i Lleida és la província que lidera aquest descens, amb un 4,7% menys, segons les dades provisionals que va fer públiques ahir l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre de nascuts vius a Catalunya representa una disminució del 2% en relació amb l’any 2014. La tendència descendent de naixements, iniciada el 2008 coincidint amb l’inici de la crisi i que pot tenir continuïtat fins ben entrada la tercera dècada d’aquest segle –segons les projeccions de població a Catalunya de l’Idescat–, està motivada per la disminució del nombre de dones en edat fèrtil, ja que el nombre de fills per dona (1,39) és lleugerament superior al del 2014. Lluny queden les dos dècades de baby boom –des dels anys 90 fins al 2008–, que van coincidir amb l’època de més bonança econòmica i amb l’arribada massiva d’immigració a Catalunya en general i a Ponent en particular.
Tot i això, la disminució del nombre de naixements no és homogènia a totes les comarques. De fet, a la demarcació de Lleida hi ha les comarques on més descendeix la natalitat, que són l’Urgell, amb un 17% menys, seguida d’Aran i del Pla d’Urgell, i la comarca on més puja, que és el Pallars Sobirà, amb un 33% més.
Dels 70.138 nounats catalans, 17.842 són fills de mare estrangera, una xifra que representa el 25,4% dels nascuts vius, molt per sobre de la mitjana espanyola (17,8%). A Ponent, aquest percentatge és encara més gran (33,4%), mentre que al Pirineu és del 26,1%. Per comarques destaca la Segarra, amb un percentatge de mares estrangeres del 50,7%. Aquestes dones tenen més fills de mitjana que les mares amb nacionalitat espanyola i l’edat de maternitat és inferior en 2,5 anys. Per país de nacionalitat de les mares estrangeres, l’any 2015 es manté el predomini de les marroquines, seguides de les romaneses, xineses, pakistaneses, bolivianes i italianes, segons les dades de l’Idescat.
El 8% dels nadons tenen mares de més de 40 anys
“Hi ha qui ens diu que som valents i qui ens diu inconscients, però teníem ganes d’un tercer”, expliquen Oriol i Olalla. I fa un mes va arribar al món Ícar. “Costa creure que naixin més nens aquí, perquè no és fàcil viure a la muntanya, però la qualitat de vida és molt bona i, encara que no tenim familiars, amb els amics t’ajudes quan ho necessites”, expliquen.
