Lleida estrena la Casa dels Gegants, el seu museu de la cultura popular
El museu inclou una trentena de figures. A la planta d'entrada regnen els 12 gegants de la ciutat, "els de més valor històric i artístic de Catalunya", va dir l'alcalde, tenint en compte que els més antics, els romans, daten del 1840. I la planta del soterrani és per als 11 capgrossosi elscavallets, a més de les vestimentes del seguici de la festa major (heralds, signífers i pregoner), el penó i les trampes, dos timbals que daten del segle XVIII i que són les més antigues de Catalu-nya encara en actiu.
A tots els elements els acompanyen diferents cartells explicatius que recullen informació sobre la seua data d'estrena, l'artista o taller constructor i la història. L'exposició es completa amb plafons amb informació i fotos antigues i actuals sobre la festa major, el ball de bastonets, el de Moros i Cristians, la moixiganga i el Marraco, ja que per la seua envergadura no està exposat.
I tot això es va inaugurar en el marc de la Diada de la Cultura Popular i Tradicional de Lleida, que un any més va tornar a omplir de tradició els voltants de l'IEI. Ho va fer de la mà d'una desena d'entitats que van muntar parades informatives per donar a conèixer les seues activitats i que van organitzar tallers infantils per introduir els més petits al món de la cultura popular. No van faltar les exhibicions de castellers, de sardanes o del ball de Moros i Cristians, entre d'altres.
Tampoc elsgegants van voler perdre's la cita i una quarantena d'aquestes figures de 15colles de Lleida i província van participar en una nova edició de la trobada organitzada per part del Grup Cultural Garrigues. Es va reunir 250 geganters i vuit grups de grallers en una cercavila per l'Eix que va acabar amb un ball en una atapeïda plaça de la Paeria.
activitats
La plaça Paeria es va omplir amb una nova edició de la trobada de gegants del Grup Cultural Garrigues