L’avinguda de l’Ebre, una de les més grans crescudes des que n’hi ha dades històriques, segons la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, no s’ha notat a Lleida, malgrat haver entrat ja a Catalunya.
Així ho van confirmar els alcaldes de Massalcoreig, Seròs, la Granja d’Escarp i Almatret, els municipis que podien veure’s afectats per inundacions com les que s’han viscut a Aragó, Navarra, La Rioja i Euskadi, amb 45.000 hectàrees negades. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ni tan sols va llançar l’alerta, ja que preveu que el pantà de Mequinensa absorbeixi l’avinguda, encara que ahir estava al 95% de la seua capacitat. Les inundacions es van traslladar ahir a l’arena política, després que Tejerina culpés el PSOE de no haver culminat el recreixement del pantà de Yesa (Navarra), la qual cosa hauria evitat l’avinguda, segons va dir.
El líder socialista, Pedro Sánchez, va titllar l’acusació de «vergonya» i es va preguntar «què cony ha de passar perquè [Mariano] Rajoy visiti la ribera de l’Ebre». Moncloa va anunciar després que el president visitarà aquesta setmana la zona. La ministra també es va referir al nou dragatge de l’Ebre que es reclama des d’Aragó, però va considerar que aquesta solució, criticada pels ecologistes, no és l’única. El Govern aprovarà divendres una ajuda d’11,5 milions d’euros per les inundacions, encara que el sindicat agrari COAG va xifrar els danys a cultius en 50 milions.
