El nombre d’empleats públics a Lleida va arribar el mes de gener passat a les 22.192 persones (sense comptar la UdL), xifra que suposa un increment de 708 treballadors respecte als sis mesos anteriors, segons dades del Butlletí Estadístic del Personal al servei de les Administracions Públiques, publicat ahir pel ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. El balanç, tanmateix, dibuixa un escenari oposat al que passa a la resta de l’Estat, on en el mateix període de temps la plantilla pública es va reduir en un 0,92% (de 2.542.787 a 2.519.280 persones).
De fet, fa anys que el nombre de treballadors públics a les administracions de Lleida (Estat, Generalitat i ens locals) registra un comportament irregular que coincideix amb la crisi, encara que la xifra mai ha caigut per sota de les 20.000 persones i tampoc ha excedit de les 22.000.
A més del que es va registrar el passat semestre, el segon increment més gran des del 2009 es va produir el gener del 2012, quan les administracions van incorporar 624 persones. En canvi, dos anys més tard, 1.279 treballadors van deixar la seua ocupació en la funció pública, mentre que entre el juny i el desembre del 2015 unes altres 818 persones van deixar de treballar per a alguna de les tres administracions. Malgrat tot, entre els anys 2012 i 2016, el nombre d’empleats públics lleidatans ha descendit un 3,4%, amb 777 efectius menys. A tot l’Estat, no obstant, el descens és més gran, ja que en el mateix període el nombre d’empleats públics es va reduir en 166.557 persones (6,20%). La majoria d’aquests treballadors es concentren a Lleida a l’administració de la Generalitat, que dóna feina al 59,7% dels empleats públics lleidatans (13.263). La segueixen els ens locals, que ocupen tres de cada deu efectius del sector públic lleidatà (6.902) i l’administració pública, amb 2.027 persones. En els tres àmbits es va guanyar nou personal en els darrers sis mesos, encara que va ser l’administració central la que va incorporar més treballadors, amb 345 persones, mentre que la Generalitat en va incorporar 69 més i els ens locals fins a 294. Aquesta darrera dada també mostra un comportament diferent de l’ocupació pública a Lleida, ja que segons Hisenda, les autonomies van ser les que van crear més ocupació en l’àmbit estatal l’any 2015, mentre que en l’administració central i en els ens locals la contractació es va reduir.
Els sindicats, per la seua banda, van denunciar l’abril del 2015 que ajuntaments i consells comarcals de Lleida van destruir 1.700 llocs de treball entre el 2011 i el 2014, cosa que va implicar un descens del 20% de la plantilla global d’aquestes institucions durant aquest període, que va passar de 8.300 treballadors a 6.600 durant aquells anys, marcats per la crisi econòmica, la caiguda dels ingressos per tributs i els consegüents ajustaments a les administracions.
Majoria de dones en els ens locals i la Generalitat
El Butlletí Estadístic del Personal al servei de les Administracions Públiques del ministeri d’Hisenda indica que les administracions que hi ha a Lleida ocupen 9.373 homes i 12.819 dones. Aquestes últimes són majoria a la Generalitat (8.409) i les entitats locals (3.764), mentre que a l’Administració Central de l’Estat són la meitat que els homes: 1.381 homes i 646 dones.
