La sequera i la falta de pluges durant la primavera i l’estiu d’aquest any ha obligat als agricultors a restringir o disminuir les dotacions d’aigua per poder acabar la campanya de regadiu. En condicions de poca aigua i per prendre decisions sobre la distribució d’aigua i equilibrar subministraments i demandes, és important conèixer la demanda de reg dels conreus en cada moment i predir-la per a tota una campanya. Un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) experts en l’ús eficient de l’aigua en agricultura ha calculat que, aquesta temporada de regadiu, els cultius de regadiu de Lleida han necessitat un 14% més d’aigua de reg que la mitjana dels últims cinc anys per garantir les produccions. Això representa un augment de 568 m3/ha de mitjana (en total 82 hm3), el que equivaldria a la meitat de l’aigua que hi cap a l’embassament de Camarasa. Cal tenir en compte que la superfície agrícola de finques regades a Lleida representa el 76% del regadiu de tot Catalunya.
Per als càlculs, els investigadors s’han basat en imatges dels satèl·lits Sentinel-2 i Sentinel-3, dades meteorològiques del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus i models físics, que permeten elaborar els mapes d’evapotranspiració dels conreus. En aquesta temporada hi ha hagut quatre onades de calor consecutives i una temperatura per sobre dels 35ºC durant 38 dies, i la temperatura mitjana de març a setembre ha estat d’1,5ºC més respecte la mitjana dels últims cinc anys. D’altra banda, la precipitació acumulada de març a setembre a Lleida ha estat de 180 mm, un 13% menys que la mitjana dels últims cinc anys. Com a conseqüència, «els cultius han tingut molta més demanda d’aigua», apunta Joaquim Bellvert, investigador del programa Ús eficient de l’aigua en agricultura de l’IRTA.
L’aigua que necessita un cultiu depèn de les condicions meteorològiques i del propi creixement de la planta. A més temperatura, la planta transpira més aigua a través de les fulles i a la vegada, se n’evapora des del sòl, un fet que es coneix com a «evapotranspiració». Quan la pluja no aporta tota l’aigua suficient que necessiten els cultius per produir, s’ha de complementar amb el reg. Tot i això, les demandes d’aigua de cada comunitat de regants variaran en funció de la seva superfície, tipus de conreu, sistema de reg i condicions climàtiques.
Embassaments a sota mínims
Segons els experts, tot indica que aquest any «no quedarà com una anècdota» i és possible que sigui més freqüent conviure amb un clima caracteritzat per sequeres, onades de calor i pedregades. Per això, remarca Bellvert, «de cara a l’any vinent cal que ens preparem per una campanya de reg molt complicada, on cada gota d’aigua comptarà i serà clau fer un ús racional i eficient de l’aigua de reg». De fet, els experts de l’IRTA també adverteixen que la propera campanya podria començar amb els embassaments en «mínims històrics». A data de 2 d’octubre, els embassaments de la confederació hidrogràfica de l’Ebre (CHE) estaven al 45% de la seva capacitat i els de les conques internes de Catalunya a un 37%. Fa només un any, aquestes reserves eren del 62% i del 63%, respectivament. A això, cal sumar-li que es preveuen uns mesos de tardor secs i més càlids, segons avançava el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) a finals de setembre.
Una eina que predirà la demanda d’aigua a temps real
Els investigadors del programa Ús eficient de l’aigua en agricultura de l’IRTA estan desenvolupant una eina d’accés obert basada en dades de satèl·lits i meteorològiques que permetrà a les comunitats de regants fer un seguiment de l’evapotranspiració i l’estat hídric dels cultius a temps real. Amb aquesta informació, els regants podran saber amb exactitud quanta aigua necessitaran aportar a cada parcel·la i podran predir les demandes d’aigua al llarg de tota la campanya de reg. «És una visió més completa de les necessitats de reg anuals que, a més, si persisteixen les sequeres, ajudarà a anticipar-se i distribuir millor l’aigua i de manera més eficient al llarg de la campanya de reg», destaca Jaume Casadesús, investigador de l’IRTA.
Aquesta eina ja s’ha provat en una versió preliminar a la zona del Baix Ter (Girona) en el marc del projecte “Girona, regió sostenible a l’aigua” (PECT, Girona, regió sensible a l’aigua, 001-P-000082). Ara, també s’implementarà a la zona de regadiu de Lleida gràcies al projecte demostratiu “COMREGSAT” (PDR 2014-2022).
