A la capital del Segrià, hi ha una diferència de gairebé 100 punts entre el Centre Històric (35,3) i Ciutat Jardí (134,6), segons l’Índex Socioeconòmic Territorial (ST) que elabora l’Idescat. Tot i ser el municipi amb zones més desiguals en termes d’aquest índex socioeconòmic, aquest fenomen no és exclusiu de la capital de Ponent, també es repeteix a les quatre capitals de demarcació i en altres municipis de Catalunya com Badalona, Sabadell, Terrassa i Mataró, així com Reus, Tortosa i Figueres.
Cal recordar que el desembre del 2025 s’anunciava que el Centre Històric de Lleida serà un dels 20 barris de Catalunya que aconsegueix finançament en la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029 de la Generalitat de Catalunya. El projecte inclou 29 accions per la transformació urbanística i social del Centre Històric, amb una inversió de 25 milions d’euros en cinc anys (2025-30), cofinançat al 50% entre la Paeria i la Generalitat de Catalunya.
«Aquesta és una gran notícia per Lleida, que amb aquest Pla recuperarà el cor de la ciutat», celebrava l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa. En aquest sentit, el govern municipal pretén millorar les condicions de vida de les persones amb menys ingressos i promoure la construcció de nou habitatge i d’equipaments per atreure nous veïns a les zones més desfavorides.
Per la seva banda, en declaracions a l’ACN, el president de l’Associació de Veïns de Ciutat Jardí, Ramir Bonet, remarca que les dades no s’ajusten a la realitat del barri, on viu «gent treballadora, com ara tècnics, funcionaris o emprenedors, que tenen la seva hipoteca i els costa molt d’esforç». Per aquest motiu, indica que un rànquing així s’hauria de basar en la mediana i no en la mitjana perquè, en el segon cas, diu, qualsevol operació econòmica d’un sol individu pot suposar una alteració molt gran del resultat.
