La plataforma Lleida Lliure de Franquisme ha presentat aquest matí als jutjats la demanda contra la Paeria pel nomenclàtor franquista dels carrers de la ciutat. Aquesta demanda havia de ser formalitzada el 18 de juliol passat, però el jutge va suspendre temporalment el termini perquè l’ajuntament no havia aportat tota la documentació que es requeria a l’expedient. Un cop resolt aquest fet, la plataforma continua endavant amb el recurs per exigir que la Paeria compleixi la llei de la Memòria Històrica.
La Plataforma Lleida Lliure de Franquisme ha aportat 45 documents, com la campanya sostinguda de diverses entitats al llarg del temps per demostrar que aquesta és una petició reiterada per la societat civil lleidatana; també arxius històrics per provar la participació directa dels alcaldes en qüestió en la repressió franquista i en l’execució de persones, o l’informe complementari realitzat per l’historiador David Sancho. D’aquesta forma, els advocats de la plataforma, Esther Sancho i Josep Cruanyes, pretenen acreditar que la Paeria està incomplint la llei de Memòria Històrica al mantenir els noms de 9 alcaldes del franquisme en el nomenclàtor de la ciutat.
En concret, es demana la retirada dels noms d’Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Sangenís Bertran, Alcalde Sangenís, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Juan Manuel Nadal i Gaya i Carmelo Fenech.
A l’acte, han assistit representants de les diferents entitats integrades a la plataforma. També ha estat al capdavant de la demanda Rosa Peñafiel Cantano, neta d’Antonio Cantano, històric dirigent comunista represaliat, que va compartir presó amb Salvador Puig Antic. La seva família es va negar a acceptar que l’ajuntament reconegués la figura de Cantano posant el seu nom a un carrer fins que no es retiressin els noms dels qui van participar en el règim que el va perseguir.
Ros veu intencionalitat política en la demanda
L’alcalde, Àngel Ros, va restar importància a la demanda, a la qual veu intencionalitat política. “És una de les moltes que rep l’ajuntament per quaranta mil temes”, va dir, i va destacar que és impulsada “per una organització associada a la CUP, i que es presenti en aquests moments demostra que la intencionalitat política és molt clara”. Àngel Ros va reiterar que Lleida va ser “de les primeres ciutats a fer els deures eliminant noms significativament franquistes. “S’ha fet una tasca exemplar des del punt de vista de la memòria històrica i la democràcia, i així s’ha reconegut en publicacions del Memorial Democràtic”, va subratllar Ros.
