L’actualització del mapa de zones de mercat residencial tensionat ha generat reaccions diverses entre els municipis de Ponent i el Pirineu. Lleida i Guissona en surten, mentre que Rosselló, Torrefarrera, Mollerussa, Cervera i diversos municipis pirinencs hi entren. La situació posa de manifest que el problema de l’accés a l’habitatge continua present, tot i que les causes varien segons el territori.
A Lleida, la sortida del municipi de la zona tensionada ha estat ben rebuda pels agents immobiliaris i per l’Ajuntament. El president del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida i Província, Josep Maria Esteve, considera que la regulació dels lloguers ha estat perjudicial perquè ha provocat, segons afirma, una retirada important d’habitatges del mercat.
Esteve sosté que el topall dels lloguers ha fet que alguns propietaris, sobretot petits tenidors, decidissin no posar els seus pisos al mercat. També assegura que la regulació ha afavorit un procés de selecció dels inquilins, ja que els propietaris tendeixen a buscar persones amb més solvència i les persones amb menys recursos tenen més dificultats per accedir als pisos.
El president dels API confia que la sortida de Lleida de la zona tensionada faci tornar habitatges al mercat de lloguer i animi la inversió, especialment en la rehabilitació d’edificis antics. Al seu parer, un augment de l’oferta podria ajudar a equilibrar el mercat i facilitar l’accés a l’habitatge.
L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, també ha valorat positivament la decisió. Segons ha explicat, la ciutat té més de 400 habitatges assequibles amb llicència o en construcció i, si se sumen els de règim lliure, actualment se’n construeixen 1.125. «Estem molt contents, però això no vol dir que s’hagi acabat la feina», ha manifestat Larrosa.
El sindicat reclama una baixada dels lloguers
La visió és molt diferent des del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya a Lleida. El seu membre Gerard Pérez considera que la situació continua sent insostenible per a bona part de la població i rebutja que la sortida de Lleida de la zona tensionada impliqui que el problema estigui solucionat.
Pérez assenyala que el preu del lloguer ha augmentat un 50% en els darrers deu anys i que això indica que “no ha parat de pujar any a any”. Segons Pérez, la classe treballadora de la ciutat necessita “urgentment” unes baixades “dràstiques” dels preus de lloguer perquè ara mateix és “completament insostenible”.
Rosselló i Torrefarrera entren a la zona de mercat tensionat
La pressió residencial també s’ha fet notar als municipis propers a la capital. Rosselló ha entrat al mapa de zones tensionades després d’anys de creixement de la població i de manca d’habitatge.
L’alcalde, Joan Andreu Urbano, explica que el municipi ha passat d’uns 3.100 habitants a prop de 3.400 en pocs anys. Una part d’aquest creixement està relacionada amb l’arribada de treballadors joves de l’empresa Alier, que ha ampliat considerablement la plantilla.
El problema, segons Urbano, és que l’oferta no ha crescut al mateix ritme. Assegura que pràcticament no hi ha pisos ni cases disponibles per llogar i que això ha fet pujar els preus. Un pis de dues habitacions que fa uns anys es podia trobar per entre 300 i 400 euros ara pot arribar als 600 o 700 euros.
La situació és similar a Torrefarrera, on l’efecte de ciutat dormitori és encara més evident per la proximitat amb Lleida.
Guissona surt del mapa, però manté les dificultats
L’alcalde de Guissona, Jaume Ars, ha valorat que la sortida del municipi de la zona tensionada no vol dir que el problema de l’accés a l’habitatge al municipi estigui resolt perquè encara tenen creixement demogràfic i una demanda vinculada a l’activitat econòmica de bonÀrea. L’oferta disponible és limitada i l’Ajuntament considera necessari continuar treballant amb propietaris i promotors, així com disposar de més sòl públic per construir habitatge.
Ars també qüestiona alguns dels criteris utilitzats per delimitar les zones tensionades i defensa revisar-los per adaptar-los millor a la realitat de municipis com Guissona.
Andorra i l’esquí augmenten la tensió residencial a l’Alt Urgell i la Cerdanya
Al Pirineu, la situació és especialment complexa a l’Alt Urgell i la Cerdanya. L’augment del turisme relacionat amb l’esquí i, a l’Alt Urgell, la crisi de l’habitatge a Andorra han incrementat la demanda residencial.
La pressió, que durant anys s’havia concentrat sobretot a la Seu d’Urgell, s’ha estès a municipis més petits, com Montferrer i Castellbò o la Ribera d’Urgellet. En canvi, les Valls de Valira n’ha quedat fora malgrat fer frontera amb Andorra i quedar a la vora de diversos municipis declarats tensionats. L’alcalde, Ricard Mateu, ho atribueix a la mida i dispersió dels nuclis del municipi, on per viure-hi cal sovint vehicle 4×4 i rodes d’hivern. Tot i notar un augment de població des de la pandèmia, Mateu remarca que el parc és gairebé tot de cases —habitades o de segona residència— i pràcticament no hi ha pisos, fet que limita la demanda.
A la Cerdanya, l’entrada de Prats i Sansor a la zona tensionada ha sorprès l’Ajuntament. El seu alcalde, Xavier Picas, explica que moltes segones residències s’han convertit en habitatges permanents i que el lloguer de temporada resulta més rendible per als propietaris que el lloguer convencional. Això dificulta que les famílies puguin trobar un habitatge per viure-hi tot l’any.
Per intentar donar resposta a aquesta situació, l’Ajuntament estudia convertir l’antiga rectoria del Bisbat en quatre pisos de lloguer social destinats a famílies amb fills i joves que vulguin emancipar-se.
La Pobla de Segur vol recuperar habitatges buits
A la Pobla de Segur, la declaració com a zona tensionada també ha estat una sorpresa per a l’Ajuntament. El consistori vol aprofitar el Pla de Barris per incentivar que els habitatges buits es destinin al lloguer de primera residència, evitant subvencionar segones residències i centrant els ajuts en la millora de l’eficiència energètica i l’accessibilitat als que es destinin a primera residència.
L’alcalde de la Pobla de Segur, Marc Baró, és conscient que molts dels pisos buits que hi ha al municipi són de gent gran que viuen en pobles petits i allunyats i que els compren per tenir-los a disposició de cara al futur quan es fan grans i ja no poden conduir o viure sols, la qual cosa deixa aquests habitatges buits.
