L’autovia A-14 de Lleida a la Val d’Aran tindrà en servei sis quilòmetres més després de l’estiu, previsiblement entre els mesos de setembre i octubre, inclòs l’enllaç amb la variant nord de Lleida (A-2), la construcció de la qual està comportant restriccions al trànsit entre Torrefarrera i Alpicat. Serà el segon tram d’aquest corredor, que, de fet, només tindrà quatre carrils fins a Sopeira, mentre que, fins a la frontera amb França, seguint la carretera N-230, tindrà les característiques d’una via convencional.
El nou tram de l’A-14 permetrà canalitzar tot el trànsit en direcció a la Ribagorça o Aran que ara utilitza l’N-230, o bé l’autovia d’Osca i la carretera d’Altorricó i Tamarit fins a Benavarri, o fins i tot la carretera de Barbastre a Benavarri.
En el cas de l’N-230, que discorre en paral·lel a la nova autovia, els usuaris podran evitar les 12 rotondes que van de Torrefarrera a Rosselló, Alguaire i Almenar.
Fonts del ministeri de Foment van assenyalar ahir que actualment s’aplica una segona capa d’asfalt entre Lleida i Rosselló, i van assegurar que la previsió és que la calçada i l’enllaç amb l’A-2 estiguin llestos alhora, de manera que pugui estrenar-se tot el recorregut.
D’aquesta forma, es donarà sortida a l’anomenada autovia cap a enlloc: l’A-14 entre Rosselló i Almenar, de 10 quilòmetres de longitud, operativa des del maig del 2012 i totalment infrautilitzada perquè no té continuïtat com a via ràpida ni pel nord ni pel sud.
A més, per recórrer aquest tram ja desdoblat, que connecta amb l’aeroport d’Alguaire, els usuaris han de sumar cinc quilòmetres entre l’accés des d’Alguaire pel sud i la sortida a Almenar pel nord. Les obres del tram de Lleida a Rosselló es van adjudicar l’abril del 2009 per gairebé 47 milions d’euros, però van quedar paralitzades poc després a causa de la crisi. Es van reprendre l’octubre del 2013 i s’estrenaran gairebé tres anys després.
Pel que fa a la resta de trams, el projecte entre Almenar i Andaní (Alfarràs) està encara en fase embrionària; entre Andaní i Sopeira, tot segueix sobre el paper, i a l’Alta Ribagorça i a Aran encara esperen un projecte constructiu. De fet, el Conselh va demanar la setmana passada l’estudi informatiu del tram aranès.
Els diputats es van afegir així a les reivindicacions dels alcaldes de les poblacions afectades que demanen que aquesta problemàtica es debati en el marc de la comissió mixta sobre traspassos o bé mitjançant la creació d’una comissió específica.
Els alcaldes d’Alcarràs, Gimenells i Pla de la Font, Sucs i Raimat, al Segrià, i Saidí (Baix Cinca) demanen el traspàs d’aquestes vies, sigui a la Diputació de Lleida o a la Generalitat, i a la Diputació d’Osca, en el cas de Saidí, amb la consegüent assignació pressupostària que permeti la reparació definitiva d’aquestes vies.
Els alcaldes ja van presentar a la CHE 1.300 firmes de veïns per reclamar el traspàs i els diputats van presentar una proposta no de llei amb el mateix objectiu.
Pressionen per demanar el traspàs de camins de la CHE
Diputats lleidatans d’ERC, En Comú Podem i PSC-PSOE al Congrés es van comprometre ahir a reclamar, amb el suport de diputats al Parlament, una comissió Estat-Generalitat per trobar solucions al mal estat que presenten seixanta quilòmetres de carreteres i camins de diferents poblacions del Baix Segre que són competència de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
