El Lleida Unió Atlètica, el club de referència de l’atletisme a la ciutat i que va sorgir el 2004 de la fusió entre el CA Lleida-UdL i el Club d’Atletisme Dominiques, ha fet un gir total en deu anys. L’aposta clara pel planter ha donat els seus fruits i en aquesta última dècada ha passat de tenir un equip masculí amb una àmplia majoria d’atletes forans, fins a un 85 per cent, a tenir aquest mateix percentatge del planter.
«Hi havia un problema greu, i és que teníem més llicències sèniors que de promoció. Teníem la piràmide invertida», explica Sebas Vidal, actual president de l’entitat.
L’any posterior a la fusió, el 2005, l’equip masculí militava a la Divisió d’Honor espanyola, categoria que va mantenir fins al 2010, quan va descendir esportivament. Llavors l’equip es nodria d’atletes de fora de Lleida que cobraven per competir.
A causa de la crisi i com a conseqüència de les retallades institucionals, el club es va veure obligat a renunciar a Primera divisió i baixar a la Lliga Catalana. El treball al planter, no obstant, ja havia començat, atès que de les 43 fitxes que tenia de categories de base es va passar el 2007 a 115, si bé el gran increment s’ha donat en els últims cinc anys, a l’arribar a superar actualment les 225 llicències del planter (de benjamins a júniors) i les 300 en el global del club. Gràcies a això, el club ha pogut recuperar aquest any la Primera divisió estatal en nois, mentre que el femení ha aconseguit mantenir-se sempre en aquesta mateixa categoria. I tot amb majoria del planter.
