El romànic de la capital de la Ribera del Sió llueix tota la seua esplendor. Als treballs de rehabilitació realitzats per l’arquitecte Josep Mora en les últimes dècades, s’hi van unir ahir la recuperació de l’emblemàtic pòrtic de Santa Maria i la presentació dels nous vitralls de la façana principal del temple. D’una banda, el restaurador del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat (CRBM), Rudi Ranesi, va presentar les feines de recuperació de la iconografia i la decoració de la portalada.
Si bé el monument ha estat tapat per una malla des del 2011, en els últims tres mesos s’ha netejat la pedra, s’han retirat els nius d’orenetes, s’han retirat restes de materials d’anteriors intervencions i s’ha reajuntat la pedra que forma el pòrtic. Es tracta d’una pedra arenosa que es degrada amb facilitat i que ha vist altres intervencions els anys 1910, 1935 i 1980. En aquesta última, es van recuperar les bases de les columnes i arquivoltes.
Després d’aquests treballs quedarà pendent per a una pròxima fase que la intervenció es completi amb la restauració de la policromia a les arquivoltes i el grup escultòric.
En la mateixa jornada, es van presentar també els vitralls de la rosassa i de les finestres laterals de la façana principal del temple, dissenyades per l’artista Serafina Balasch i construïdes per Gerard Balcells. L’acte va ser presidit pel conseller d’Empresa, Jordi Baiget i l’arquebisbe de la Seu d’Urgell, Joan-Enric Vives, que van ser acompanyats per l’alcalde Bernat Solé i els regidors del consistori i comarca. També hi van ser presents el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, el delegat de la Generalitat Ramon Farré i el delegat territorial de Cultura, Josep Borrell.
En un primer moment, estava previst que la inauguració fos a càrrec del conseller de Cultura, Santi Vila, que finalment no hi va poder assistir. Les intervencions sumen inversions de 109.000 i 12.000 euros respectivament.
Per la seua part, Reñé va destacar el fet d’haver "valorat el llegat patrimonial" en una intervenció en la qual va manifestar que "el patrimoni cultural és l’element que més eficaçment i simbòlicament representa la identitat emprenedora i mil·lenària del nostre país".
