Fa uns mesos es va retirar com a jugador d’elit a l’ICG Llista, que li va penjar la samarreta amb el número 8 al pavelló Onze de Setembre al costat de la del capità Carlos Trilla, però l’hoquei continua sent el modus vivendi de Lluís Rodero. Amb 37 anys, es resisteix a penjar els patins. De fet, segueix jugant. Ho fa a la Nacional Catalana amb el Juneda, club en el qual, a més, és el director esportiu des de fa diversos anys. Totes dos tasques les compagina amb les de scouting al Vila-sana d’OK Lliga, equip on també posa el carnet superior d’entrenador al no tenir-lo el titular; col·labora amb la base del Llista, fent un seguiment als millors juvenils i júniors que juguen amb ell al Juneda, i és el director esportiu de la Catalana a Lleida i seleccionador infantil, tant del masculí com del femení.
“Tota la meua vida està vinculada a l’hoquei. És la meua feina, la meua forma de vida, una part important del dia a dia. Per a mi, un cap de setmana sense hoquei és una cosa inusual”, reconeix Rodero, que quan va decidir retirar-se va tenir l’ocasió de seguir a l’elit, tant a l’OK Lliga com a l’estranger.
“Quan vaig anunciar la meua retirada del Llista, vaig deixar en l’aire la possibilitat de continuar jugant. Havia dit que no a ofertes de l’OK Lliga i Primera Nacional, i també d’Itàlia, perquè ho deixava a nivell d’elit, però deixava la porta oberta a jugar en un Juneda o un Llista de Primera Catalana per donar suport als nens i treure’m l’espina de no deixar-lo de cop. Aquest any, jugo al Juneda i no porto el número 8, porto el 28, perquè em va marcar el fet de penjar la samarreta i deixar de jugar a l’elit al club que volia”, afirma.
Actualment, el seu gran somni és el d’entrenar un equip de la màxima categoria, ja que la idea de ser entrenador la té al cap des de molt jove. “Em vaig treure el carnet d’entrenador als 18 anys perquè tenia clar el que volia. Els xavals de la meua edat tenien la prioritat de treure’s el carnet de conduir; per a mi, era el d’entrenador d’hoquei”, apunta. Fins ara ha entrenat equips de base, però l’objectiu és fer un salt qualitatiu. “La meua il·lusió és fer un pas cap endavant i entrenar a Primera i OK Lliga.”
Rodero no oculta que el seu somni seria dirigir l’equip de la seua vida. “Evidentment que m’agradaria entrenar el Llista, però l’Albert [Folguera] està fent una gran feina i no penso que a veure si acaba aviat per entrar-hi jo. Si algun dia no hi és i el club confia en mi, jo hi aniria encantat. He jugat i m’he sentit molt bé en tots els clubs en els quals he estat, però quan defenses els teus colors no té res a veure. El club per al qual he treballat sempre ha estat el Llista i m’encantaria ser-ne algun dia l’entrenador”, va asseverar.
