El Collège d’Espagne de la Cité Universitaire de París exhibirà l’octubre del 2017 la mostra que pot veure’s fins a finals d’any a la Fundació Viladot d’Agramunt, París, 1952. L’exposició dels pintors residents al Collège d’Espagne, a què s’afegiran noves peces. La instal·lació urgellenca recrea la mostra que entre el 31 de març i el 9 d’abril del 1952 va tenir lloc al Col·legi d’Espanya de la capital francesa amb obres de 16 creadors, entre ells Lluís Trepat (Tàrrega, 1925), vinculats a la institució, que s’havia convertit en un important lloc d’acollida d’intel·lectuals exiliats després de la Guerra Civil espanyola i entre els quals no faltaven ni els artistes, ni les manifestacions culturals, gràcies a un sistema de beques impulsat per les ciutats de Barcelona, València i Madrid, que permetia que els pintors residissin en un col·legi mentre s’obrien camí cap a la professionalització.
En aquest sentit, van ser paradigmàtics els casos de Trepat i Manuel Valls, pare del primer ministre francès. De fet, va ser en aquesta època que el lleidatà va reflectir a les seues pintures escenes dels carrers parisencs amb colors plens de claredat. Van acompanyar Trepat altres noms com Francisco Alcaraz (Almeria, 1926), Marc Aleu (Barcelona, 1922-Cadaqués, 1996), Francisco Farreras (Barcelona, 1927), Vicente Fillol (València, 1923), Josep M. Garcia-Llort (Barcelona 1921-2003), Josep Lloveras (Cassà de la Selva, 1922-Barcelona, 2014), Jordi Mercadé (Barcelona, 1923-2005), Federico Montañana (València, 1928-2005), Xavier Oriach (Sabadell, 1927), August Puig (Barcelona, 1929-Girona, 1999), Juan A. Rodríguez-Roda (València, 192-Bogotà, 2003) i Ricardo Zamorano (València, 1924).
Una sèrie de creadors amb una sintonia en la manera de pintar
El comissari de l’exposició de la Fundació Viladot d’Agramunt, Josep Miquel Garcia, va explicar durant la inauguració de la mostra a Agramunt que “hi ha una sintonia en la manera de pintar de tots ells. És una pintura postpicassiana, sense colors molt vius, com influïda per la llum de París i amb referències figuratives”. Segons la seua opinió, “molts van quedar marginats per la història, però la seua personalitat és digna de ser recordada”, va assenyalar Garcia.
