Espanya és el primer productor mundial d’oli d’oliva, amb productes verge extra de gran qualitat com els que surten dels trulls cooperatius i particulars de Lleida. Però, malgrat això, no és el més valorat als mercats internacionals. Almenys és el que es desprèn de les dades sobre cotitzacions de la conselleria d’Agricultura, que reflecteix que l’oli verge extra espanyol cotitza un 36,5 per cent per sota de la mitjana italiana o un 24% menys que els preus que reflecteixen les llotges portugueses. El producte de l’Estat amb prou feines aconsegueix situar-se un 2,23% de l’oferta de Grècia, un altre dels líders països destacats en producció.
En concret, les últimes cotitzacions mitjana estatals se situen en 2,12 euros el quilo, davant dels 3,35 a Itàlia i els 2,8 de Portugal.
Lleida va vendre l’any passat a Itàlia oli per valor de 23,39 milions d’euros, la majoria verge extra
En el cas de Grècia, el preu mitjà és de 2 euros. En l’anàlisi dels mercats a l’Estat, els preus oscil·len entre els 2,08 euros per quilo en què es valora el producte a la llotja de Jaén, mentre que a Tarragona es valora per sobre, amb 2,2 euros.
Els productors de Lleida i en general els de l’Estat es queixen que es pagui més pel producte d’Itàlia, quan els olis locals són d’excel·lent qualitat.
D’altra banda, es dóna la paradoxa que els olis que envasen els italians com a propis estan, en molts casos, “enriquits” amb importacions de la denominació d’origen Les Garrigues.
Lleida va exportar l’any passat a Itàlia oli d’oliva per valor de 23,39 milions d’euros. D’aquestes xifres, 22,88 milions corresponen a producte verge i verge extra.
Aquestes dades es produeixen després que aquesta setmana Facua-Consumidores en Acción ha fet públic un informe en el qual explica que ha detectat diferències de fins al 99,6 per cent, és a dir, 2,53 euros per litre, entre la garrafa de cinc litres més cara d’oli d’oliva extra, que costa 25,25 euros, i la més econòmica, amb un preu de 12,65 euros.
Segons la seua opinió, poden respondre en determinats casos a estratègies comercials de les cadenes de distribució, que utilitzen l’oli com a reclam.
