L’Olivera demostra que vi i oli estan lligats a la terra i la gent que els conrea

REDACCIÓ / JOSEP A. PÉREZ
Publicat: 
15-01-2025
Actualitzat: 21-01-2025 18:08
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • L’Olivera demostra que vi i oli estan lligats a la terra i la gent que els conrea
    Peu de foto: 
    Carles de Ahumada @JosepAPérez

Amb aquesta història, queda clara la força del cooperativisme com a eina de transformació social i econòmica. L’experiència de L'Olivera mostra que, fins i tot amb pocs recursos, es poden construir projectes amb gran impacte


A la dècada dels 70, un grup de joves idealistes va decidir deixar enrere la ciutat per apostar per una vida comunitària al camp. Vallbona de les Monges es va convertir en el punt de partida de la Cooperativa l’Olivera, un projecte que barrejava cooperativisme i acció social. Amb pocs recursos i una visió compartida, van establir una cooperativa agrícola que, des del primer moment, integrava persones amb diversitat funcional com a part essencial del projecte. Aquesta entrevista ens endinsa en els inicis d'aquesta aventura i en els valors que la sustenten.

Presentació llibre 50 @JosepAPérez
Presentació llibre 50 ©JosepAPérez

L’any 2024 en feia 50 que aquell projecte embrionari i apassionat arrencava en terres de l’Urgell, mig segle que ha servit per consolidar una iniciativa que s’ha convertit en un referent, per una banda, en l’àmbit social i d’aquest ha derivat en una estratègia productiva de conreus de la zona, única, eficient i rendible.

Com a testimoni del projecte la cooperativa va presentar al mes d’octubre la publicació Cinquanta. L'Olivera, veus i Vida un recull de mig centenar de testimonis que han estat lligats al projecte. Un extraordinari treball, tant pel que fa al contingut com a la presentació i el disseny.

Treballadors de la cooperativa l'Olivera @JosepAPérez
Treballadors de la cooperativa l'Olivera ©JosepAPérez

Va ser un any en el qual podríem dir que es van alinear els astres per la gent que participa en aquest projecte, ja que el 3 de desembre es donaven a conèixer els millors vins de la DO Costers el Segre i d’aquesta anyada, el vi blanc Missenyora 2022 de L’Olivera va estar seleccionat pel jurat, com a millor monovarietal de Macabeu.

Uns dies més tard, el 13 de desembre a la Fatarella –Terra Alta- es donaven a conèixer els guanyadors de la primera edició dels Premis Millors Olis d’Oliva Verge Extra de Catalunya. La Nit de l’Oli Verge Extra que va reconèixer altre cop un producte conreat en les terres urgellenques de l’Olivera com el millor oli de petits productors de Catalunya, l’oli “Finques”.

Per aprofundir i detallar els inicia i la trajectòria de la cooperativa de treball i d’iniciativa social, fem una visita al centre logístic i social de Vallbona de les Monges, i seiem amb Carles de Ahumada, el director de l’Olivera.

Com van ser els inicis del projecte?

CA: L'olivera comença el 1974 amb un grup de quatre persones: un mossèn, un capellà escolapi i tres noies. La idea inicial era viure junts i crear un projecte comunitari en un entorn rural. Aleshores, Vallbona era un lloc amb moltes cases buides, però sense accés fàcil a habitatge. L'ajuntament ens va cedir l'habitatge del mestre i, més tard, vam comprar una finca. Els primers anys van ser difícils perquè no hi havia feina estable i vam decidir treballar en l'agricultura, centrant-nos en les vinyes i els olivers.

Quina és la relació entre el cooperativisme i l'acció social al projecte?

CA: La cooperativa no va néixer amb la intenció de ser un servei social, sinó com una comunitat on tothom pogués aportar el que pogués, independentment de les seves capacitats. Això la diferencia d'altres entitats que es dediquen exclusivament a donar suport. Aquí, tothom forma part de la cooperativa, i cadascú treballa segons les seves possibilitats, ja sigui al camp, recollint llenya o fent feines més tècniques.

Carles de Ahumada ©JosepAPérez
Carles de Ahumada ©JosepAPérez

Quin paper tenien les persones amb diversitat funcional en els inicis?

CA: Des del principi, vam incorporar persones amb discapacitats. Per exemple, el Joan, que encara viu aquí, es va integrar al grup inicial. La idea era que tothom pogués participar sense fer diferències. Això es traduïa en tasques adaptades, com escombrar o treballar al camp, sempre dins d'una perspectiva d'igualtat.

Com es va finançar el projecte en els primers anys?

CA: Va ser molt complicat. Al començament no teníem recursos i ens vam mantenir gràcies a alguns diners que venien de fora. També vam comprar la finca inicial amb una herència. Tot el procés de creixement va ser molt lent i, amb els anys, vam començar a rebre ajudes de la Generalitat, que ja havia estructurat el tema de les cooperatives.

Quines hectàrees gestionàveu en aquells inicis?

CA: La primera compra va ser d’unes 8 hectàrees, dividides en dues finques. Una estava plantada amb olivers, i l'altra tenia ametllers i cereal. La major part de la terra estava erma, però a poc a poc la vam anar treballant per plantar vinyes i oliveres.

Lliurament dels premis als millors vins de la DO Costers del Segre ©JosepAPérez
Lliurament dels premis als millors vins de la DO Costers del Segre ©JosepAPérez

Quins valors són el pilar d’aquesta cooperativa?

CA: La igualtat i la comunitat són essencials. Aquí no es fan distincions entre les persones. Tothom té alguna cosa a aportar i el que no pot fer una feina específica, en fa una altra. L’objectiu ha estat sempre crear un espai on tothom pugui treballar junts i sentir-se part d’un projecte compartit.

Amb aquesta història, queda clara la força del cooperativisme com a eina de transformació social i econòmica. L’experiència de L'Olivera mostra que, fins i tot amb pocs recursos, es poden construir projectes amb gran impacte.

En un entorn en el qual la competitivitat, deriva directament a la mecanització, com es compagina aquesta artesania o manualitat del vostre entorn laboral?

CA: En la mesura que puguem, no substituint la mà d'obra per la màquina, per exemple, no intentem ocupar la gent perquè és una forma de revitalitzar la terra i també donar-li vida, donar treball, ocupació. I estem treballant amb criteris d'ecologia i de sostenibilitat. Una mica si podem tenir quatre duros, fem un tros de marge caigut. Sí, tenim a bé mantenir el terrer lleidatà i recuperar el teixit rural aportant mà d'obra i ocupant.

El molí d'oli de la cooperativa l'Olivera ©JosepAPérez
El molí d'oli de la cooperativa l'Olivera ©JosepAPérez

Quin ha sigut el secret perquè L'Olivera sigui autosuficient?

CA: T'ho explicaria més bé. No sé, suposen polítiques agràries que anessin per l'ocupació, per l'accés a la terra, pel problema de l'aigua, hi ha molts dificultats en l'entorn rural. La gent se'n va d'aquí perquè la seva vida no és l'agricultura. Per tant, la gent que abandona no és perquè no s'estimi la terra. Abandona perquè els preus s'encareixen, perquè l'accés a la terra s'ha complicat, perquè els productes no es paguen al  preu que s'ha de pagar, no hi ha educació, no hi ha conscienciació d'aquest problema. Tampoc el consumidor és prou exigent amb el producte local.

Pau Moragas recull el premi del millor oli de Catalunya ©JosepAPérez
Pau Moragas recull el premi del millor oli de Catalunya ©JosepAPérez

Un projecte que ha sigut capaç de posar en el punt de mira productes de gran qualitat, aquest era un objectiu?

CA: Nosaltres quan vam començar a fer vi. Va ser una aposta perquè nosaltres no veníem del món del vi. No teníem recursos, no en teníem, no teníem vinya, veníem el raïm a la cooperativa del poble i pagàvem, com totes les cooperatives. Tard i malament en general. I nosaltres, quan vam fer el celler i el celler molt petit, vam començar. Me'n recordo fent 14.000 ampolles del blanc de cera, que és el primer vi que vaig fer. Jo també el vaig començar a fer jo. La meva senyora també. I la idea era sempre clar. Nosaltres érem conscients que havíem de fer un producte bo perquè hi ha poca producció desconeguda i no aconseguíem una qualitat bona.

Amb la idea de fer producte a partir de les varietats que hi havia, i per potenciar els Macabeus, sobre els quals s'havia creat el mite, de què només servien per fer vins, bases del cava, però que en si mateix no eren suficients. I aleshores vam començar a treballar a partir del macabeu, la Parellada, que era el que més teníem, i una mica de chardonnay, perquè aquestes dues varietats que teníem de treure el millor.

El dia que es va fer aquesta entrevista Carles de Ahumada, encara no sabia que el "Finques" de casa seva seria designat com el millor oli d'oliva verge extra de Catalunya. Per la qual cosa, tot i visitar el molí no vam parlar gaire del tema, la qual cosa hauria arredonit la conversa.

Comparteix

També t'interessarà