L'orgasme femení: dificultats per gaudir-ho i conceptes erronis

Cada 8 d'agost se celebra el Dia de l'Orgasme Femení, una data amb el clar objectiu de reivindicar el plaer de les dones que al llarg dels anys ha estat envoltat de tabús, conceptes malentesos i escassa o nul·la educació sexual.

Un recent estudi publicat en la revista Social Psychological and Personality Science[1] destaca que entre parelles heterosexuals, hi ha moltes dones que fingeixen el seu orgasme i anteposen les necessitats de la seva parella a les mateixes necessitats i satisfacció sexual majoritàriament pel motiu de no ferir el seu ego.

Totes les persones tenim dret al plaer i gaudir de l'orgasme. Necessitem un canvi en què percebem com a 'sexe' i redefinir la versió actual de sexe heteronormatiu que pràcticament gira entorn de l'orgasme de l'home amb pràctiques sexuals centrades en el coit. No es tracta que no es pugui gaudir i arribar al clímax amb la penetració, però la realitat és que el percentatge de persones que tenen vagina que poden aconseguir l'orgasme a través només de la penetració és molt baix mentre que la gran majoria necessita també d'estimulació en el clítoris així que si durant la relació sexual no es brinda l'estimulació adequada o s'inicia abans que existeixi una excitació òptima, les possibilitats que l'orgasme provingui de la penetració són escasses.

Avui dia encara es parla dels 'jocs preliminars' però preliminar significa el que precedeix i prepara l'objecte principal així que implícitament s'està dient que l'important d'una trobada sexual és la penetració i la resta són pràctiques prèvies per a preparar el terreny. Parlar de preliminars manté el focus en el coit així que caldria bandejar aquest concepte i començar a parlar de jocs eròtics, començar a entendre que l'objectiu no és penetrar sinó gaudir i que es pot gaudir d'una relació sexual sense haver d'acabar necessàriament amb penetració o inclòs en orgasme, ja que tenir-ho no té per què significar haver gaudit d'un bon sexe, i el bon sexe no requereix sempre un orgasme. Això no significa que no sigui rellevant tenir-ho, és la guinda del pastís i hauria de ser tan important com el de la parella.

Un altre concepte bastant extens és la creença sobre els diferents tipus d'orgasmes. En realitat es podria dir que existeixen tants tipus d'orgasmes com persones, ja que l'orgasme en si ocorre en el cervell, és una percepció subjectiva de cada individu. Però si ens centrem en les persones amb genitals femenins, quan es parla de tipus d'orgasmes s'al·ludeix en funció de la part del cos que s'ha estimulat per a tenir-lo i es parla sobretot de l'orgasme clitorià i l'orgasme vaginal. Hem de tenir en compte que en la vagina pràcticament no hi ha terminacions nervioses en si, sinó que les neurones que s'ocupen de fer saltar el reflex orgàsmic estan en el clítoris, a més l'estructura d'aquest òrgan no és tan només la petita àrea visible (gland) sinó que és molt major (en erecció pot tenir entre 10 i 15 cm de longitud) i complex amb ramificacions sota la pell que s'expandeixen al voltant de les parets vaginals. Per tant, hem de parlar d'un únic tipus d'orgasme amb diferents maneres d'obtenir-ho, ben induït per estimulació externa o bé per via interna gràcies a les pressions sobre la paret vaginal.

A diferència de les persones amb genital masculí que requereixen d'un 'període refractari' després de l'orgasme, algunes persones amb genitals femenins poden mantenir el nivell d'excitació després de l'orgasme i experimentar més d'un en successió. Unes altres poden experimentar el que es diu Squirting o ejaculació femenina i expulsar fluid en quantitat variable per la uretra; no s'ha de viure amb vergonya, ja que si ocorre és completament normal (així que si durant l'excitació t'entren ganes d'orinar, permet i gaudeix, ja que aquesta és la sensació que precedeix a l'ejaculació).

L'orgasme és beneficiós perquè proporciona augments i alliberament de dopamina (hormona del plaer), oxitocina (hormona de l'amor i que redueix els nivells d'ansietat), augmenten els nivells d'endorfinas que són analgèsics naturals i proporcionen benestar i ens ajuden en agafar el son amb l'alliberament de la vasopressina involucrada en la producció corporal de melatonina.

Així que sigui amb una altra persona o en solitari hauríem de tenir una actitud proactiva per a aconseguir-ho i obtenir els seus beneficis explorant, practicant, jugant i investigant els genitals i el cos complet, coneixent i descobrint el nostre mapa eròtic i les nostres preferències.

Si parlem de pràctiques sexuals en solitari, és molt recomanable explorar diferents formes d'estimulació. El nostre cervell crea connexions sinàptiques i si sempre es realitza de la mateixa forma, aprèn que 'orgasmar' és així. Has sentit parlar del succionador de clítoris? És una joguina eròtica molt lloat que ofereix una estimulació localitzada i accelera l'accés a l'orgasme, ja que funciona com un succionador amb ones expansives que estimula tota l'estructura, però el seu abús o ser l'únic mitjà utilitzat en l'autoestimulació pot ocasionar que el cervell crea (aprengui) que és així de ràpid, així de fàcil i dificultar o impossibilitar poder arribar a l'orgasme quan es tenen relacions sexuals amb una altra persona perquè no pot aconseguir el mateix llindar de plaer.

Cal esmentar que també hi ha persones que sofreixen Anorgàsmia. És una disfunció sexual en la qual la persona es veu incapacitada per a arribar a l'orgasme a pesar que hi hagi una bona estimulació i elevats nivells d'excitació. Majoritàriament, és un problema d'origen psicològic que segons diversos estudis afecta entre un 30 i 50% de les dones [2], sent el segon motiu de consulta en el camp de la sexualitat. Les possibles causes són nombroses i variades que, entre altres, poden venir des de la pròpia història personal (males experiències, traumes, negativa imatge del mateix cos), a problemes en la relació de parella, una falta de comunicació sexual o de tabús, culpa i vergonya.

Si estàs en aquesta situació és comprensible que fer el pas d'acudir a consulta faci vergonya o resulti difícil, però recorda que no estàs sola i que no tens la culpa de tenir anorgasmia, es tracta d'un bloqueig d'una resposta reflexa en el cervell, però que per a la gran majoria té solució.

Article escrit per Noelia Serveto, Psicòloga Sanitària i Sexòloga Clínica.

• Jordan JA, Vandello JA, Heesacker M, Larson-Konar DM. Do Women Withhold Honest Sexual Communication When They Believe Their Partner’s Manhood is Threatened? Social Psychological and Personality Science. January 2022. doi:10.1177/19485506211067884
• Leguizamo, L. M. C., Hernández, Y. L. C., Rodríguez, L. D. H., & Ruiz, S. C. T. (2020). Características De La Disfunción Sexual Femenina.