El ministeri d’Agricultura vol accelerar els seus plans davant de la reforma de la Política Agrària Comuna, contra la qual tant la conselleria com el sector han mostrat el seu rebuig al considerar que suposa un perill de perdre fons i també poder de decisió des de Catalunya. El ministeri va afirmar ahir que després d’una reunió amb representants de comunitats autònomes van pactar avançar i iniciar aquest any els treballs per elaborar el Pla Estratègic Nacional per a la futura Política Agrícola Comuna (PAC) de 2021-2027, les negociacions del qual es retardaran, i així estar en el “grup capdavanter” dels països membres que presentin aquests plans davant de la Comissió Europea. Així, el ministre Manuel Planas va dir que el període d’elaboració d’aquest pla estratègic nacional implicarà entre divuit i vint mesos de treball “ardu” perquè posteriorment la CE, en un termini de sis mesos, el pugui aprovar. “No suposa cap canvi en el règim de competències entre l’Estat i les comunitats, que participaran en tot el procés”, va precisar. Tanmateix, la conselleria, les organitzacions agràries UP i JARC i la Federació de Cooperatives adverteixen que “un pla únic comportarà la unificació de criteris i farà que es perdin els avenços aconseguits”, com va dir recentment la consellera Teresa Jordà.
Precisament, Jordà va acudir ahir a la reunió celebrada a Madrid, seguint el “mandat” de la Taula Agrària de Catalunya, el fòrum de diàleg de sector i Generalitat, de defensar la postura pròpia segons van explicar ahir fonts del departament. Jordà va defensar així el model regionalitzat, amb una visió mediterrània i que tingui en compte la diversitat del camp català. En aquesta línia de treball i de buscar aliances, ja s’ha reunit amb l’administració del País Valencià i al febrer preveu una trobada amb la de les Balears per unir forces.
Planas va reiterar ahir que demana una futura PAC “forta” i que conservi el seu pressupost actual, de forma que va subratllar la necessitat d’elaborar aquest pla estratègic nacional en el qual “juguin un paper clau les comunitats autònomes”, on es treballi pel suport al relleu generacional, l’impuls al paper de la dona i la perspectiva de gènere.
El departament d’Agricultura va concedir el 2017 al sector agrari, a través de les mesures de la PAC, més de 390 milions d’euros. A Lleida, són més de 17.000 els agricultors que reben fons de la PAC.
