Marc Martí, humilitat i treball al servei d'un somni

LLEIDACOM / Miquel de Santiago
Publicat: 
15-11-2019
Actualitzat: 29-11-2019 13:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Marc Martí, humilitat i treball al servei d'un somni
    Peu de foto: 
    Foto ServoFrame

És fantàstic veure com el talent esportiu surt a lluir ja de ben jove, i és que ser bo o bona amb alguna disciplina esportiva ens fa plantejar-nos les possibilitats i el futur que a un li espera. És fabulós plantejar-nos que aquesta persona pugui arribar a convertir-se en un esportista d’elit, sí, però no tot són flors i violes quan, per triomfar, has de marxar de casa als 15 anys per veure convertit el teu hobby en la teva feina. És el cas de Marc Martí, jugador de bàsquet del Força Lleida i que va debutar a ACB amb el Basket Zaragoza.  

Natural de Belianes, de 22 anys i 2'03m de altura, coneix perfectament el club lleidatà i la LEB Or d’anteriors campanyes (la 2016-2017 i la 2017-2018). Parlem d’una persona amb un caràcter forjat pel valors de la seva família, en un poble molt petit, on ha crescut aprenent a ser “molt humil, familiar, treballador”. Quan se li posa alguna cosa entre cella i cella no para fins aconseguir-ho i no dubta mai en donar el 100% per les persones que estima, ajudar-les amb el que calgui, “sovint oblidant-me de mi mateix”. 

Marc Martí, humilitat i treball al servei d'un somni
Foto ServoFrame

En Marc és molt d’estar amb els amics i li agrada molt el cinema, una de les seves principals aficions amb la qual ocupava el seu temps des que va marxar de casa de ben jove. Amb en Miki Feliu, amic i company d’equip, es cruspeixen quasi tota la cartellera sempre que poden, seient davant la gran pantalla fins a dues o tres vegades per setmana “encara que la peli sigui molt dolenta”. De fet, tots dos discuteixen sobre quines pel·lícules veure i alternen a l’hora d’escollir-la. Al Marc li agraden les basades en fets reals, d’acció o ciència ficció, mentre que en Miki prioritza “les bones actuacions i diàlegs”. També adora viatjar, anar a la muntanya i, tal com podeu suposar, passar temps amb la família. 

Com a jugador, la motivació que l’empeny a seguir creixent és el somni que ja tenia de ben petit, i no és altre que jugar i mantenir-se al màxim nivell estatal. Trobem el moment més important de la seva carrera esportiva quan va canviar per primera vegada el Lleida pel Basket Saragossa, club amb planter d’ACB. A partir d’aquell traspàs, “el bàsquet va començar a ser quelcom més que un hobby i començava a ser la meva feina”. De fet, va signar el seu contracte amb el club aragonès el mateix dia que complia 16 anys, un 19 de juny. “Recordo que els meus pares estaven treballant, van trucar el meu representant i vam agafar el cotxe per anar a signar el contracte”. Sense dubte, un dels millors regals d’aniversari que ha tingut mai.

Marc Martí, humilitat i treball al servei d'un somni
Foto Basket Zaragoza
Marc Martí, humilitat i treball al servei d'un somni
@marc17marti
Marc Martí, humilitat i treball al servei d'un somni
Foto: Basket Zaragoza

Li va costar molt fer el pas i marxar de casa, deixar la seva família enrera per perseguir el seu somni d’arribar i mantindre’s competint a l’elit estatal. “Va ser molt difícil”, però hi ha una persona que va ajudar molt al Marc en aquell moment, i és el seu millor amic, Genís Morera, el qual també va marxar de casa, un any abans que ell, per jugar a futbol a València. El fet d’estar vivint la mateixa situació, d’estar els dos fora de casa, “ens va unir encara més i ens ajudavem moltíssim, parlant per transmetre’ns força i ànims l’un a l’altre”.

El van convocar a la selecció espanyola durant 5 anys i, tot i que als 2 primers ho va passar malament perquè el van descartar, el moment més especial que recorda en aquest esport va arribar quan, al tercer any, li confirmaven que estava convocat per competir a l’Europeu de Hèlsinki, d'on va tornar amb el títol de campió d’Europa sub-20 sota el braç. En Marc es va emocionar pel títol, però sobretot per veure com els 600 habitants de Belianes estaven davant la pantalla al casal del poble, veient els partits. Quan van guanyar la final, li enviaven vídeos de l’ambient viscut a Belianes i del suport mostrat per part dels seus veïns i veïnes. Aquestes imatges li van fer saltar les llàgrimes d’emoció

Marc Martí, humilitat i treball al servei d'un somni
Foto ServoFrame
Marc Martí, humilitat i treball al servei d'un somni
Marc Martí, humilitat i treball al servei d'un somni
Foto Miquel de Santiago

Enguany, el Força Lleida és l’únic equip català que milita a la categoria plata del bàsquet estatal, i en Marc és, junt amb Albert Lafuente i Pierre Oriola, dels millors jugadors lleidatans del moment. “Els dos primers anys que vaig estar cedit pel Saragossa al Lleida (2016-2017 i 2017-2018) van ser increïbles. Recordo pujar i baixar de Belianes a Lleida cada tarda amb mon pare, per entrenar, amb el desig de jugar al primer equip, amb el Barris Nord ple. Ho vaig gaudir molt, i ara mateix, el fet de tornar a casa teva amb més experiència és fantàstic”.

En Marc està estudiant Psicologia, i encara que li queden molts partits i temporades per davant, quan es retiri li agradaria aplicar aquesta disciplina al bàsquet com a psicòleg esportiu. Respecte la situació del bàsquet lleidatà, lamenta que pocs jugadors i jugadores no arribin més alt, una situació que, segons ell, podem revertir “si apostem més per la tecnificació, sobretot individual”, per tal d’aconseguir que hi hagi més lleidatans i lleidatanes a categories professionals. 

Per aquells nens i nenes que juguen a bàsquet i aspiren a arribar tant amunt com es proposin, en Marc els i les hi diu que el més important és “treballar amb humilitat”. “Sé que pot cansar anar de l’escola a entrenar, però l’esforç i la humilitat marquen el camí a aquella recompensa que pot arribar”.

Marc Martí, humilitat i treball al servei d'un somni
Foto ICG Força Lleida
Marc Martí, humilitat i treball al servei d'un somni
Foto ServoFrame
Marc Martí, humilitat i treball al servei d'un somni
Foto ServoFrame

Sempre he sigut molt de futbol i no ha tingut mai un ídol esportiu a qui seguir, però sí es fixa molt amb Pierre Oriola, “per com va començar, perquè és de Lleida, se’n va anar cedit i ara està jugant a un nivell increïble, l’Eurolliga amb el Barça i regularment amb la selecció espanyola”.

Fora de l’esport, sempre ha admirat moltíssim el seu padrí, “una persona molt humil que ha hagut de treballar molt per donar de menjar la seva família i que mai els hi faltés de res quan pitjor estava tot”. Per fer-li honors, en Marc llueix un tatuatge a un bessó on s’hi llegeix “Humilitate”, dedicat al seu padrí.

En Marc ens diu que la seva felicitat es basa en tres pilars fonamentals, com són la família, els amics i la parella. “Si tots tres estan bé, no em cal més per ser feliç”. D’aquí a deu anys, demana a la vida seguir sent feliç, haver tingut una bona carrera esportiva, que els familiars estiguin bé, formar la seva pròpia família i poder gaudir d’una feina que li permeti seguir gaudint de l’esport que tant estima, el bàsquet, relacionant-lo amb la Psicologia.

Marc Martí, humilitat i treball al servei d'un somni
Comparteix

També t'interessarà