Marc Marzenit: «Els viatges a l’espai ens portaran gèneres musicals nous»

Lleidacom/ Amaia Rodrigo Arcay
27-09-2018
  • Marc Marzenit: «Els viatges a l’espai ens portaran gèneres musicals nous»

Tem que si cau en la monotonia, morirà per dins. I com que de gran vol ser petit i no ha perdut mai la passió per descobrir, per explorar, el Marc Marzenit no para quiet. Els projectes bullen al seu cap tot i que es prometi a ell mateix que és l'últim cop que va tan estressat. S'autodenomina artista, tot i que també podríem dir que és compositor de música electrònica, DJ o també emprenedor. El que sabem segur és que és "cabeçudo" i poques coses que es proposa se li resisteixen. Així que no tenim gaires dubtes que aconseguirà -ell calcula que en un parell o tres de dècades- viatjar a l'espai, que és un dels seus somnis. Mentre, viu intensament les seves dues passions: la música i el busseig. Ha voltat i volta per tot el món i viu a Barcelona per la seva feina, però el lloc on torna és Mollerussa. 

En una d'aquestes tornades a la seva ciutat, l'hem volgut conèixer i que compartís amb nosaltres aquest esperit inconformista i explorador.

  • Presenta’t, qui és Marc Marzenit

Si em preguntes qui sóc és complicada la resposta, però suposo que sóc una persona apassionada de la música des de petit, des que tinc 7 anys que m’he volgut dedicar a la música i a la tecnologia musical. No només a la música de l’època sinó com evoluciona i cap a on va. Dedico la vida sencera a comprendre la música, a fer música, a estar al dia, investigar sobre tecnologia musical i he fet de la passió una feina.

  • Hi ha altres coses que t’apassionen?

Amb el temps he descobert que hi ha altres coses que m’apassionen com per exemple bussejar. M’encanta. Potser fa 8 ó 10 anys que ho he descobert. Però fins llavors, estava totalment centrat en la música, dedicació plena. I bussejar ho vaig descobrir gràcies a viatjar per la música. Tenia curiositat i he vist que m’agrada molt.

  • I va creixent l’interès

Sí, però no tinc temps. Els darrers anys he estat molt ocupat. Però si fos per mi, marxaria ara mateix.

  • Preferiries anar a bussejar que anar a un concert?

Sí! I tant! El que passa és que requereix temps i el que m’agrada demana viatjar fora. I ara no puc. Fa 2 anys que no bussejo i ho trobo a faltar molt.

  • Com vas descobrir aquesta nova passió?

Vaig anar a actuar a Mèxic, a la Playa del Carmen, a la Riviera Maya. Sempre m’havia interessat i em van oferir poder fer un bateig sota l’aigua. I va sers espectacular. El primer contacte amb el fons marí és com si estiguessis en un altre planeta. El temps, la vida, els colors, tot. Em va fascinar. I després d’allò em vaig treure el títol i he tingut sort de bussejar. Sempre acompanyat d ela música perquè la majoria de vegades aprofito concerts. Vaig anar a actuar a Hawaiï, a bussejar, vaig anar a Hondures, a bussejar... i així sempre.

  • Potser el fons del mar és un dels llocs més silenciosos, no?

No! Hi ha molts sorolls. Hi ha els cants de les balenes que podríem dir que és música. Però és que també està el soroll que fa el mateix cos al respirar amb les bombones. No és silenci. El silenci més absolut és a l’espai.

  • D’això sí que pots parlar extensivament perquè ho heu estudiat força amb l’Albert Barqué oi?

Sí. Vam fer el projecte Zero Gravity Band que ha tingut molt èxit. Una de les coses que ja sabíem és que on no hi ha oxigen no hi pot haver so. El buit de l’espai sí que és silenciós. Ha de ser espectacular.

  • Buscàveu el silenci?

No, va venir per una altra cosa. El silenci absolut no existeix. El més similar és una càmera anecoica. Es tractava més d’experimentar, d’explorar. El silenci m’interessa, però no el busco.

  • Prefereixes escoltar música, sempre està present a la teva vida?

Sí, en tot moment. A més escolto de tot. Puc posar-me als cascos des de una peça de música clàssica fins a hip hop. Tot i que el que més m’agrada és la música electrònica, també escolto moltes altres coses. El reggeton no m’agrada, però a banda d’això, la resta m’agrada tot i puc escoltar de tot.

  • Això fa que per exemple, intentis combinar música electrònica amb música clàssica

Sí, vaig fer un projecte a Lleida, ‘Suit on clouds’, que va ser molt xulo, molt bonic Era com portar alguna cosa operística, amb maping amb 3D, hi havia el Toni Tolmos al piano, 8 violins, arpa... barrejàvem l’essència de la música electrònica i de música clàssica.

  • S’assemblen més del que sembla?

Al final, tota la música s’assembla. Però no era tant aquesta intenció com gaudir de dos estils de música que m’agraden molt. Des de sempre. Vaig fer solfeig i una mica de piano de petit i sempre he vist un lligam que combina molt bé. Des del meu punt de vista. Però per a gustos, colors.

  • I músiques!

Sí!

  • Abans deies que de tota la vida que has sentit fascinació per la música, que vas descobrir aquesta passió als 7 anys. Ho recordes?

Jo des que sóc conscient, des que tinc records, que volia fer música electrònica

  • Electrònica! Als 7 anys!

Sí, sí. Tenia passió. Recordo escoltar programes de ràdio sobre Acid House, màquina que s’escoltava llavors... tot aquell món m’agradava i em passava el temps escoltant-la. Col·leccions de Sintetizer Hits tipus Vangelis, Jean Michel Jarre... jo volia fer això. I aprendre a tocar el piano. Quan vam venir de Barcelona quan tenia 11 anys per viure aquí, vaig aprendre solfeig, piano, el meu primer sintetitzador amb 11 ans. Tot i que era un alumne pèssim! A mi m’agradava compondre, més que interpretar peces. A mi m’agradava compondre i podia estar-m’hi hores.

  • Eres pèssim tocant?

Jo no sóc interpret, sóc dolent, però se’m dóna molt bé compondre i l’instrument bàsic amb què em desenvolupo és el piano.

  • Et consideres músic o prefereixes DJ?

Amb el temps ha anat canviant. Ara crec que sóc artista, perquè desenvolupo molta versatilitat, una explosió de continguts. Més que triar una sola cosa, sóc de tot. Desenvolupo molta versatilitat: educacional, de investigació, xarrades, conferències, estic punxant, ... No puc triar una sola cosa. Si m’apuntes amb una pistola diria artista.

  • No t’apunto, però tens al cap què vols ser de gran?

De gran vull ser petit. Jo no he perdut mai aquesta curiositat infantil, ni el sentit de l’humor. Si ho perdés, crec que moriria com a persona, m’agafaria una depressió. Fer constantment coses també cansa. Ho faig perquè crec que em toca fer-ho. Ara penso en un disseny d’un hotel a Barcelona, començaré a fer les classes d’un màster a la UB, no té res a veure amb compondre o punxar música -que és el que faré aquest divendres a Lleida. També dirigeixo un projecte d’una start up que es diu Aulart, una plataforma educativa online. Em surt sol això de tenir sempre coses a fer i projectes en ment.

  • Això ho porta la música electrònica?

No, perquè em passa amb tot. Si fes una altra cosa seria igual; si fes pastissos m’agradaria cada setmana fer un pastís diferent. Sóc poc conformista, necessito explorar per sentir-me viu. Llocs nous, paisatges nous... i millor si són remots. Des de Papua Nova Guinea fins a Utila, una illa d’Honduras. Ara em falten les Galapagos. No tinc data per anar-hi perquè no puc marxar, em calen dues setmanes que no tinc. És el més trist de viure així.

  • Fas el que vols, no?

Sí, però és sacrificat. No he tingut vacances. El dia que vulgui tenir família, serà un canvi radical.

  • Canvi radical o replantejar la situació?

Una de les coses que vull fer en el futur és fer un break, agafar 3 ó 6 mesos i fer una desconnexió total. Després potser componc un disc o escric una cançó però el plantejament és aquest. Sempre dic el mateix, que no faré cap més projecte i després, mira.

  • Però a llarg termini, per on et planteges el camí a seguir, més enllà de ser un infant en cos d’adult?

Vull continuar amb això però no amb aquest nivell d’estrès. Aniré fent i n’assumiré un 20%.

  • A la música sempre hi ha coses per descobrir?

Sí, sempre. Amb l’Albert hem estat parlant de la música que hi haurà en un futur, quan hi hagi viatges interplanetaris o quan hi hagi hotels a l’espai, sentirem un gènere musical nou que encara no s’ha experimentat i que serà la música espacial. Vindrà donada per l’absència de gravetat, que ajuda a portar el ritme. Serà molt ambient, molt abstracte.

  • Tens aquest gènere al cap?

Sí, Tinc al cap idees, és una música molt experimental. Però caldrà que vingui acompanyat de la influència de l’espai, dels planetes... Falten molts anys, però arribarà.

  • La podràs compondre tu?

Vam estar fent un invent. A l’estudi vaig intentar compondre amb gravetat zero. Amb Zero Gravity Band volíem experimentar amb això. Volíem deixar-nos emportar. Tot i això, cal estar mesos i mesos amb un altre entorn.

  • Ara estem tocant de peus a terra

Sí. Cal no sentir el ritme. Estem parlant d’una revolució del turisme espacial que ve de 20 anys. Al 2023 ja es planteja fer el primer hotel a l’espai. Això és ja. En 20 anys, la tecnologia serà més econòmica.

  • Quin altre aspecte creus que canviarà de la nostra vida en aquest futur immediat?

Canviarà tot, serà un viatge tan espectacular que el 70 o 80 per cent de les coses serà diferent: molts instruments no funcionaran amb gravetat zero, la pintura serà molt diferent, fins i tot la poesia no serà la mateixa. Aquesta sensació canviarà motes coses, fins i tot comportaments de les persones, no s’anirà agafats de la mà.

  • I tens ganes?

Moltíssimes. Fan falta recursos, però vaja.

  • On aniries?

No sé. Més que anar a un planeta o a un altre, m’agradaria viatjar a l’espai, la sensació. Hi havia gent que diu que és diferent a bussejar. Però no és igual.

  • En què ets especialista? Com et coneix la gent que et coneix?

Per ser un estressat i per ser un cabeçudo. Mai he analitzat el percentatge d’èxit, però és que no tinc record d’haver de superar la frustració perquè no he aconseguit alguna cosa que em proposava. Normalment és al revès: em queixo perquè això és un estrès i em prometo a mi mateix que no tornaré a embolicar-me en més projectes. Però passen un parell de mesos i hi torno.

  • Algun somni que tinguis abans de morir-te?

Viatjar a l’espai

  • Si fossis un superheroi, quin superpoder et demanaries?

Que no hi hagués ni odi ni violència. Tot aquest odi insensat no té sentit. L’egoïsme és un dels motius que ens porta a no cuidar el nostre planeta. És molt absurd.

  • La música pot ajudar a desfer això

Sí, pot contribuir a desconnectar o bé a unir. La música electrònica no té molta lletra i les poques que tenen són de coses en positiu. Però com que és bastant instrumental, pot aplegar religions, orígens, ideologies, etc. Crec que la música electrònica uneix molt.

  • És un tòpic relacionar-la amb l’agressivitat?

Una mica, també es diu de la música heavy i les balades heavies són precioses. A la música electrònica pot passar el mateix: hi ha de tot.

  • També depèn del DJ?

Sí, clar!. Depèn del DJ i també del context, de la quantitat de públic que hi hagi. Si és un macro festival potser no triaràs música molt lenta. Tot i que hi ha gent que omple estadis així.

  • Què t’agrada transmetre a la gent que va als teus concerts?

A mi m’agrada explicar runa història. Al principi començar molt lent, anar pujant per a que la gent s’animi i després, tornar a baixar amb alguna cosa més bonica tipus clàssic. Però per fer això necessites temps, com a mínim 3 hores. Fa poc, a Buenos Aires ho vaig aconseguir. La gràcia és un viatge musical, que t’acompanyi.

  • A tu que t’agrada sortir i explorar nous llocs, a què li dius casa?

No ho sé... Perquè vaig néixer a Barcelona, em vaig criar a Mollerussa, volto pel món i per feina, no vull estar lluny de Barcelona. Mollerussa sempre serà el lloc d’on sóc.

  • Podries viure en qualsevol altre lloc, tries Barcelona per feina?

Ara sí. El nou projecte AulArt em condiciona molt perquè l’estic liderant jo.

  • Explica’ns en què consisteix això?

M’apassiona, estic molt content amb els resultats. Visitem productors internacionals, anem al seu estudi i gravem masterclass. Expliquen com treballen, en què s’inspiren, etc. I també com ha arribat a fer carrera internacional. Això ho muntem i ho dividim en capítols. Una part és de pagament. Premium. Pot ser molt útil per gent que comença. Pots anar a una botiga, però si jo vull fer algo nou, vull saber qui té la màxima experiència.

  • Quan vens aquí i surts amb els teus amics, de què parleu?

Em mataran perquè últimament no vinc gaire. Però puc parlar de qualsevol cosa. Els projectes els hi explico, però també tractem altres temes. M’encanta analitzar la psicologia, la ment humana, les emocions, l’espiritualitat i les religions (tot i que jo sóc atteu)... M’he llegit un munt de llibres sobre això perquè m’agraden aquests temes.

  • Però la qüestió és parlar, perquè ets xarraire, no?

Sí, però no és que vulgui acaparar. M’agrada molt escoltar i sóc més d’escoltar que de xarrar o com a mínim ho intento.

  • Com vius el premi Ciutat de Lleida que us acaben d’atorgar a tu i a l’Albert Barqué?

M’encanta! Està molt bé que reconeguin una feina a la que hem dedicat tants esforços. Ens motiva a continuar endavant, perquè aquest projecte no s’acaba aquí. Volem intentar tornar a fer un altre vol parabòlic, però el que més costa és el finançament.

  • A banda d’aquests projectes en marxa, algun altre que et volti pel cap?

Precisament l’Albert m’ha trucat avui per fer-me una proposta, també un museu de Berlín m’ha ofert un projecte... Hi ha coses pendents que estan en llista a l’espera de poder-les dedicar el temps que necessiten.

  • Com t’acomiades, els concerts els tanques sempre igual?

No, mai. No hi ha dos concerts iguals. No m’agrada tancar sempre igual perquè no hi ha sorpresa, massa monòton. A la monotonia li tinc pànic. Tinc la sensació que si entro en la monotonia m’estic morint per dins. No sé si hauré d’anar al psicòleg.

  • De moment, t’ha portat a una vida molt plena.

Sí, veurem en el futur.

  • I no tens res rutinari a la teva quotidianitat?

L’únic: el cafè del matí i un esmorzar dolç. Això ho necessito. Des de petit. És l’única rutina que he aconseguit. Però no és sempre a la mateixa hora (riu).

  • Matines?

Depèn del dia i depèn de si faig concert... És que no tinc un horari fixe. Amb Aulart ara sí que començo a tenir uns horaris més o menys constants.

  • T’inspires més a la nit o al matí?

A mi la nit m’inspira molt. Però depèn de per a què. Si és per fer feina, necessito els matins. Si és per compondre, a les nits.

  • I ho fas sol i a l’estudi?

Sí. Podria canviar d’espai, de fet m’agrada variar. Però l’estudi és l’eix central.

  • Ara sí, com t’acomiades de la gent?

Depèn de si és amb català, castellà, anglès...

  • En quants idiomes saps acomiadar-te?

Tres? No sé... molts. No tinc cap frase concreta. A part que com més gran em faig, més mandra em fa acomiadar-me de tothom en una trobada amb molta gent. Em cansa. Per això, cada cop més opto per desaparèixer i ja està. En plan «bomba de humo» Així que... «bomba de humo».

I desapareix! No passa res, perquè aquest divendres 28 de setembre el trobem punxant a la festa de l’associació AM+ al club Casablanca de Lleida i ben aviat, rebent el premi Ciutat de Lleida juntament amb Albert Barqué.

 

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Penses que s’hauria d’obrir l’oci nocturn?