La reivindicació de “més poder polític” per a Lleida serà l’eix de la campanya del PDeCAT per a les eleccions al Parlament del 14-F. Així es desprèn de la conferència telemàtica que va pronunciar ahir el portaveu del partit, alcalde de Mollerussa i cap de la llista lleidatana, Marc Solsona. En un faristol amb l’etiqueta #defensemlonostre, va reivindicar “un nou estatus econòmic, social, territorial i polític” que contribueixi a augmentar la competitivitat de les comarques del pla i del Pirineu, davant el “model que decideix des d’un despatx a Barcelona”. “Necessitem cogovernar, codecidir i cogestionar les decisions que ens afecten”, va recalcar Solsona, que va defensar un tracte fiscal “asimètric” per afavorir territoris deprimits. Per a això, va afirmar que són necessaris diputats “d’estricta obediència lleidatana” com a “punta de llança d’un lobby” dedicat a la promoció del pla i el Pirineu.
Amb el PDeCAT fora del Govern, Solsona va criticar la gestió de la pandèmia per part de la Generalitat. Va expressar suport als sectors afectats per restriccions, al considerar que “decisions discrecionals” generen “incertesa”. Així mateix, va apuntar que la normativa actual fa perdre a Lleida competitivitat davant de territoris veïns. “Ampliar una granja pot costar tres anys a Catalunya, mentre que a pocs quilòmetres només en costa un”, va dir. Va reclamar millores en infraestructures de comunicacions i va defensar “tota” l’escola catalana, “incloent la concertada”. El candidat va exigir “no penalitzar amb impostos donacions i successions” la transmissió d’empreses familiars. Va instar a “canviar el paradigma” per combatre la violència masclista i passar “de protegir les filles a educar els fills”.
El PDeCAT va presentar com a lema de campanya a Lleida l’etiqueta #defensemlonostre
En un discurs amb poques al·lusions sobiranistes, Solsona va definir el PDeCAT com l’independentisme “serè, amable, sense personalismes, sense simbolisme màgic”. “Avui no és possible una estratègia de confrontació permanent, del no a tot”, va subratllar, i va reivindicar “tocar de peus a terra”.
