Marta Alòs guanya un premi per disset relats de ‘pedres’

Més que col·leccionista, Marta Alòs es declara «recollidora» de pedres. L’escriptora lleidatana ha aprofitat al llarg de la seua vida cada viatge per emportar-se a casa una pedra de record, ja sigui del mar, de la muntanya, del desert, d’una ciutat… I aquesta peculiar afició ha acabat saltant al terreny literari amb un conjunt de disset contes o relats titulats La llengua de les pedres. Amb aquesta obra, Alòs va ser guardonada ahir amb el 35 premi de narrativa Armand Quintana en el marc dels guardons literaris de Calldetenes, a la comarca d’Osona. El premi està dotat amb 3.000 euros i la publicació del llibre en els pròxims mesos a l’editorial Cal Siler. L’escriptora i política lleidatana es va mostrar encantada amb aquesta distinció literària per a «uns contes que cada un podria ser com una petita novel·la». Alòs va explicar a SEGRE que en aquests relats «sempre hi apareix una pedra, que és com el fil conductor de cada història». Així, cada pedra procedent d’algun dels seus viatges dóna peu a l’autora a construir un relat literari. «He dedicat un dels relats a la ciutat de Lleida ambientat en l’època de la Guerra Civil, en el qual apareix una de les pedres de la runa en la qual va quedar reduït el Liceu Escolar pels bombardejos aeris», va destacar Alòs. Un altre dels contes, dedicat a la Barcelona del 1714, té com a protagonista una pedra de l’època. La llengua de les pedres també té capítols dedicats a Venècia, Jerusalem, Lisboa o Granada, entre altres ciutats a través de les quals «el lector podrà emprendre un viatge imaginari a través del temps en una obra en què les pedres ens parlen i ens expliquen les seues històries», va afegir l’autora.

Aquesta nova obra de Marta Alòs arriba gairebé cinc anys després del seu anterior llibre de narrativa, Històries de l’AVE. El 2012 va participar en el llibre col·lectiu de relats Els pobles perduts, que va tenir continuació la primavera passada amb Els pobles oblidats