Ajuntaments del Pallars Sobirà com Espot, Tírvia, Baix Pallars i Vall de Cardós han fet els primers passos per adoptar la taxa municipal a les companyies elèctriques per les línies i altres instal·lacions en terrenys públics. Es tracta d’una ordenança fiscal que van aprovar anys enrere altres municipis de la comarca i de la resta de Lleida, i que des d’aleshores ha estat objecte de nombrosos litigis. Després de sentències del Tribunal Suprem que, des de finals del 2016, han ratificat la validesa d’aquest gravamen, els consistoris tornen a incorporar-lo per obtenir nous ingressos.
Adoptar aquesta ordenança final requereix un estudi previ sobre quines són les línies elèctriques que travessen terrenys i quina és la superfície que ocupen les torres i sobrevolen els cables. De l’estudi dependrà la quantitat que podran posar a liquidació cada any a companyies com Endesa i Red Eléctrica de España (REE). En el cas dels municipis que concentren un elevat nombre d’infraestructures elèctriques, la taxa pot suposar uns ingressos de fins a 200.000 euros a l’any. No obstant, anys de litigis han impedit que els consistoris que l’apliquen l’hagin cobrat fins ara.
D’altra banda, els ajuntaments de la Pobla de Segur, Talarn i Vilaller (aquest últim, a l’Alta Ribagorça) han recorregut davant del Suprem sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que van declarar nul·les aquestes taxes poc abans que l’Alt Tribunal establís que són vàlides. Després de les primeres resolucions del Suprem en aquest sentit, el TSJC va dictar mesos enrere la primera sentència favorable a aquest gravamen a Lleida, en aquest cas l’ordenança de l’ajuntament d’Aitona.
