Les pensions contributives, les derivades de persones que han cotitzat a la Seguretat Social durant el període requerit per la legislació per tenir dret a cobrar-les, suposen només una part, encara que és la més important, de les prestacions de protecció social. Segons dades del ministeri de Treball, a la província de Lleida el nombre total d’aquest tipus de nòmines arriba a més de 115.000 persones. En concret, les últimes dades fetes públiques corresponents al mes d’agost situen els beneficiaris en 115.565 i el desemborsament mensual assolia els 89,62 milions d’euros.
El gruix correspon a les pensions contributives. En aquell moment se’n tenien comptabilitzades 97.667, amb un cost de 77,12 milions, encara que aquest mes de novembre ja s’han assolit les 97.815 i els 77,7 milions. Mentre que aquestes pensions van a càrrec de l’INSS, l’Imserso abona les anomenades pensions no contributives o assistencials. A l’agost les percebien 3.416 persones, que es repartien gairebé 1,25 milions al mes. La majoria (2.033) són de jubilació i la resta, d’invalidesa. L’Imserso també abona altres prestacions, conegudes per les sigles de Lismi, com l’anomenat subsidi d’ingressos mínims. Amb tot, la segona gran partida de prestacions de protecció social, segons dades del ministeri que dirigeix Fátima Báñez, són les referides a les prestacions d’atur. 6.969 són contributives i representen un cost de 7,66 milions i unes altres 6.017 tenen caràcter assistencial (2,88 milions) una vegada esgotades les primeres. L’última partida de suports socials es refereix a assignacions per fills a càrrec. A la província, amb dades de l’agost, representen 1.499 prestacions, que suposen un import econòmic global d’una mica més de 682.000 euros.
La ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, ha presumit aquest dimecres durant la sessió de control al Govern al Congrés que més d’un milió de nous treballadors autònoms s’han acollit a la tarifa plana de 50 euros de cotització que va aprovar l’anterior Govern. En el cas de Lleida, han sigut 8.561, dels quals 3.527 han estat de menors de 30 anys.
D’altra banda, va dir que “cap treballador a jornada completa cobra per sota del salari mínim (655,2 euros al mes) perquè seria il·legal i si no és així el convido a denunciar-ho”.
Responia així al diputat d’IU Alberto Garzón, que va assegurar el contrari, a l’afirmar que hi ha famílies que amb prou feines ingressen 300 euros mensuals, i va arremetre contra la reforma laboral.
D’altra banda, la titular d’Ocupació va insistir que el canvi en el finançament de les pensions de viudetat i orfandat des de les cotitzacions socials als Pressupostos Generals de l’Estat s’haurà de fer “de manera progressiva”, amb el traspàs d’una quantitat cada any al pressupost estatal. Báñez, que va defensar la viabilitat del sistema públic de pensions, va evitar pronunciar-se sobre com gestionarà la possibilitat que s’esgoti el Fons de Reserva de la Seguretat Social –més conegut com la guardiola de les pensions– i confia en la creació d’ocupació i el creixement econòmic la seua recuperació.
D’altra banda, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, es reunirà avui amb els responsables de CEOE i Cepyme i dels sindicats UGT i CCOO per impulsar el diàleg social i debatre sobre salaris, ocupació i pensions però també sobre la competitivitat de les empreses i l’economia en general. El líder d’UGT, Josep Maria Àlvarez, va dir que va “amb la motxilla plena” després d’un any sense govern i el primer que plantejarà és la derogació de la reforma laboral. El seu homòleg al sindicat Comissions Obreres, Ignacio Fernández Toxo, espera escoltar “la concreció” de com s’operarà davant de la situació de les pensions.
