Més de 3.300 ha de fruita i 2.150 de cereals, amb greus danys per la pedra de dissabte

La conselleria d’Agricultura va confirmar ahir els pitjors auguris dels agricultors i va constatar els devastadors efectes generats per la pedra de dissabte, amb danys greus en 3.340 hectàrees de fruiters i unes altres 2.150 de cereals, una extensió molt més gran que la del front tempestuós del passat dia 22, que es va saldar amb 3.181 hectàrees. A més, cal tenir en compte que el balanç se circumscriu a les poblacions amb finques en què el granís ha fet malbé més d’un 5% de les produccions, que es concentren al Segrià en el cas de la fruita. Però hi ha un bon nombre de municipis de comarques com el Pla d’Urgell, la Noguera o l’Urgell on no s’assoleix aquest percentatge però també registren afectacions, que la mateixa conselleria considera que s’han de continuar analitzant en els propers dies.

Com ha publicat SEGRE aquest cap de setmana, la Granja d’Escarp i Seròs van rebre la pitjor part, amb 600 i 250 hectàrees arrasades respectivament, i pràcticament la meitat amb danys que poden arribar a la pèrdua total de la collita. Però en tots dos municipis els danys s’acumulen als de la tempesta del dia 22. Tenint en compte les dos jornades nefastes meteorològicament parlant per als productors, a la Granja ha quedat destrossada la collita en 710 hectàrees i a Seròs s’arriba a les 500.

La calamarsa de dissabte també es va acarnissar amb altres municipis com Almatret (70 hectàrees), Aitona (700), Alcanó (30), Alcarràs (530), les partides de Torres de Sanui i Caparrella de Lleida (380), Sunyer (120), Sudanell (100), Torres de Segre (230), Puigverd de Lleida (30) i Soses (300). En aquests municipis el ventall d’afectació és molt ampli, amb entre un 10-20% de danys mínims, fins a un 70-80%.

En el cas de les pèrdues en els cereals, Agricultura situa les destrosses més grans a Granyanella (500 hectàrees), Cervera (600), les Oluges (400), Sant Ramon (500) i Ivorra (150).

Amb tot, cal tenir en compte que les dos tempestes de dissabte, que van descarregar a les 16.30 i 20.00 hores aproximadament, van escombrar també altres municipis com Alcanó, Sarroca, Artesa de Lleida, Alfés, Vila-sana, Ivars d’Urgell, Torregrossa, Linyola, Castellnou de Seana, Bellpuig, Barbens, la Fuliola, Tornabous, Castellserà, Agramunt, Oliola, Cabanabona, Vilanova de l’Aguda, Ponts, Preixana, Tàrrega, Vilagrassa i Verdú, segons l’informe fet públic ahir per la mateixa conselleria.

Organitzacions agràries i pagesos coincideixen a destacar que es tracta de tempestes de granís "primerenques", tenint en compte que aquest tipus de fronts són més típics dels mesos de juliol i agost, així com la virulència i els efectes multiplicadors. Parlem de cinc tempestes de pedra aquesta primavera i les dos últimes, molt greus.

El Govern diu que els pagesos no esgoten els ajuts a xarxes antipedra

La consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, es va reunir ahir a Seròs amb alcaldes de la zona afectada i va visitar plantacions greument afectades en aquest municipi i Seròs. Va admetre que les assegurances agràries i la instal·lació de xarxes antipedra són les dos armes que tenen els agricultors per lluitar contra els efectes de les tempestes, però va revelar que les línies d’ajuts per instal·lar malles antigranís no s’han esgotat en els dos últims anys. Malgrat ser conscient de les dificultats financeres dels productors, va afirmar que és necessari analitzar per què no s’utilitzen aquests ajuts. Mentrestant, alguns pagesos es queixen que només grans empreses poden afrontar les inversions i, amb aquestes, aprofitar els ajuts. Serret va dir que les diferents administracions i departaments de la Generalitat treballaran davant dels problemes socials que es puguin derivar de les tempestes. Es referia a l’alerta en algunes poblacions, com va explicar l’alcalde de la Granja, a l’arribada de temporers a la zona que no tinguin feina al no haver-hi collita.

La consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, es va reunir ahir a Seròs amb alcaldes de la zona afectada i va visitar plantacions greument afectades en aquest municipi i Seròs. Va admetre que les assegurances agràries i la instal·lació de xarxes antipedra són les dos armes que tenen els agricultors per lluitar contra els efectes de les tempestes, però va revelar que les línies d’ajuts per instal·lar malles antigranís no s’han esgotat en els dos últims anys. Malgrat ser conscient de les dificultats financeres dels productors, va afirmar que és necessari analitzar per què no s’utilitzen aquests ajuts. Mentrestant, alguns pagesos es queixen que només grans empreses poden afrontar les inversions i, amb aquestes, aprofitar els ajuts. Serret va dir que les diferents administracions i departaments de la Generalitat treballaran davant dels problemes socials que es puguin derivar de les tempestes. Es referia a l’alerta en algunes poblacions, com va explicar l’alcalde de la Granja, a l’arribada de temporers a la zona que no tinguin feina al no haver-hi collita.