Més a prop d’un 1a

El Lleida Esportiu va avançar aquest dimecres a la nit una altra ronda a la Copa del Rei després de derrotar el Guijuelo per 2-0. El conjunt d’Idiakez segueix amb pas ferm en la competició del KO després de despatxar amb claredat els dos primers compromisos, tots dos a casa, davant d’Hèrcules i Guijuelo, dos rivals d’un bon nivell a la Segona B. Ara, els lleidatans hauran de superar una eliminatòria més en el torneig coper per poder optar ja en la següent a un equip de Primera que jugui a Europa. Aquest és, al cap i a la fi, el gran objectiu dels clubs modestos: arribar fins on entren els peixos grossos al bombo per pescar una bona recaptació.

El Lleida va fi a casa. Ja va anar bé com a local la temporada passada. L’assignatura pendent són els desplaçaments i per això queda a l’aire el dubte raonable de si seguiria viu a la Copa si no hagués jugat al seu fortí. Un malparat fortí pel mal estat de la gespa que, tot i que molt poc, ha millorat una mica.

Com ja va fer davant de l’Hèrcules (3-1), l’equip d’Idiakez va ventilar sense grans conflictes el Gujiuelo (2-0) que venia avalat per un gran cartell al ser el líder del Grup I de Segona B i mantenir-se invicte sense haver encaixat un sol gol. Ahir a la nit, els de Salamanca amb prou feines van aconseguir atansar-se a la porteria defensada per Cobo, encara que van mostrar formes i detalls d’equip ben organitzat.

Julen Colinas va ser l’agitador d’un Lleida que va dominar i va disposar de les ocasions més clares del partit. El fi extrem basc va estar en totes. Va provocar el penal que va donar origen al primer gol, va marcar el segon i va ser un constant malson per a la defensa visitant. Per exemple, en un gran cop de cap al minut 11 que va obligar el porter Royo a anar a totes, o ja avançat el segon temps, amb un exigu 1-0 en el marcador, quan va rematar a boca de canó i de nou el porter de Salamanca va treure la pilota amb molts conflictes estirant els peus.

Si Colinas va ser el far del Lleida a Manu, en canvi, se li va fer de nit. I va tenir un parell de bones ocasions per marcar, les dos a la primera meitat, però en la primera no va aconseguir controlar bé la pilota i en la segona, en un mà a mà amb el porter, aquest li va endevinar la intenció i va rebutjar la pilota a córner.

Idiakez, que va donar entrada a alguns no habituals en la Lliga com el jove Noel, Vega i el mateix Manu, li va guanyar la partida a un altre jove tècnic que despunta en la categoria des de fa algun temps com és Rubén de la Barrera. El Guijuelo es va presentar al Camp d’Esports com un equip pulcre en el tracte de la pilota, seriós i ben organitzat, però a dalt en atac va ser innocu. Tan sols al minut 91, amb el partit ja decidit, va haver d’intervenir amb certs conflictes Cobo.

Malgrat el seu domini i control del joc, el Lleida va haver de mastegar bé el gol. No va arribar fins a tot just començada la segona meitat quan Colinas recuperava un rebuig de la defensa de Salamanca i un rival, que arribava tard a la pilota dividida, el va fer caure. La pena màxima assenyalada per l’àrbitre la va transformar en l’1-0 Marc Martínez amb un xut alt i enganyant totalment el porter (min. 48). Els d’Idiakez veien més clar el desenllaç, però, sense passar per moments de conflicte, es trobava a faltar un segon gol que deixés resolt el partit i, per tant, l’eliminatòria. Van tenir el 2-0 a les seues botes Mia Guasch i Colinas. Fins i tot hi va haver dos possibles penals, que no es va atrevir a xiular l’àrbitre, a l’incansable Colinas i Vega. El partit agonitzava i seguia el just però exigu 1-0 a favor d’un Lleida que no patia, però exposat que el Guijuelo marqués en alguna acció a pilota aturada o després d’un rebuig o sent més malastrucs en alguna acció desafortunada dels locals.

En el minut 87 arribaria el gol de la tranquil·litat. Enèsim contraatac del Lleida amb el Guijuelo llançat cap a davant i aquesta vegada Colinas el va culminar amb èxit i sentenciava. El Lleida continua fent bé els deures a la Copa.