Metges i organitzadors de curses populars adverteixen de la necessitat que els participants en les diferents proves que han proliferat en els últims anys se sotmetin a revisions mèdiques, amb prova d’esforç inclosa, a partir dels 35 anys. És la millor manera de disminuir el risc de patir un problema cardíac. La mort diumenge passat de dos dels participants a la marató Vías Verdes de Ojos Negros, a la localitat castellonenca de Navajas, ha despertat la conscienciació entre els atletes i els responsables de curses.
“Des de dilluns que estic rebent moltes trucades d’atletes que volen fer-se una prova d’esforç. Passa sempre després que algú mor en una carrera”, explica el doctor Fernando Pifarré, cap del servei de Medicina de l’Esport de la Generalitat a Lleida. “Passa en l’esport popular, en l’amateur i en el professional. En aquest, menys, perquè està més controlat. El popular hauria de reglamentar-se i exigir revisions i establir-ne la periodicitat.”
Pifarré creu, al seu torn, que els organitzadors de curses populars haurien d’exigir als participants “el mateix criteri que la Federació Espanyola d’Atletisme, que a partir dels 35 anys obliga a fer una prova d’esforç. A la Trencalòs, aquest pròxim estiu, serà obligatori. Es podrien evitar així casos com els de Castelló”.
Estefi Climent, atleta i responsable del Club GoGoGo Runners, que organitza diverses carreres, recorda que “s’ha multiplicat el nombre de participants” i assenyala que “sempre recomano no tenir pressa a passar a les llargues distàncies, fer-se un reconeixement mèdic i preparar-se un calendari de carreres”. Admet que els runners “volen fer massa coses en poc temps. És millor quedar-se amb ganes de quilòmetres que anar sempre al límit”.
Iván Espílez, també atleta i responsable de l’Ekke, que organitza quinze curses a l’any, veu també imprescindible la prova d’esforç. Veu una certa gosadia en alguns corredors. “Es llancen a córrer i potser no s’han entrenat prou per a aquesta distància. També me’n ve algun perquè l’ajudi a preparar una marató, quan no ha fet ni una de cinc quilòmetres. No són conscients del risc que corren. Crec que tots han de fer-se la prova d’esforç.”
Jordi Martínez és director de la Cursa Bombers, que mou 3.000 persones i és un exemple de prevenció. “Aquest any hem fet entrenaments conjunts de fins a 150 persones, en els quals vam ensenyar a entrenar-se de forma adequada. Vam fer la Running Experience amb el mateix objecte i s’hi incloïa una prova d’esforç. I en l’edició d’aquest any teníem nou desfibril·ladors al llarg del recorregut.” Atribueix que hi hagi més casos al fet que “ara corre molta més gent, és pura estadística”, i adverteix que “no podem tornar-nos hipocondríacs i deixar de practicar esport. És bo per a la salut!”, recorda.
