Mireia, palauenca confinada a Noruega: "Quant es té molt temps es pensa massa, s'ha de mantenir la ment ocupada"

LLEIDACOM / Lourdes Farré
26-04-2020
  • Mireia, palauenca confinada a Noruega: "Quant es té molt temps es pensa massa, s'ha de mantenir la ment ocupada"

En quin país resideixes actualment?

Actualment em trobo vivint a Noruega, concretament en un petit poble de 9.000 habitants, Volda.

Quant de temps fa que hi ets?

Fa al voltant de set mesos que em trobo vivint aquí, des de l'agost de l'any passat.

Que hi vas venir a fer?

Vaig venir a Noruega a cursar el meu últim any de carrera a Volda University College.

Perquè no vas decidir tornar al teu país natal quan van saltar totes les alarmes?

En primer moment em va agafar tot per sorpresa, sí que és veritat que la situació general estava empitjorant dràsticament, però ho veia tot molt lluny, poc probable que arribés a Noruega amb tanta rapidesa. D'un dia per l'altre la Universitat va cancel·lar totes les classes presencials, i l'endemà va tancar l'accés a tots els edificis del campus. Uns dies després vaig decidir, buscar vols cap a Barcelona però la majoria d'opcions eren amb una o més escales, cosa que volia evitar per complet. Meditant les coses amb calma, finalment, vaig decidir quedar-me a Noruega.

Quin és el nombre d'infectats al teu país?

Actualment a Noruega hi ha 5.760 casos de coronavirus detectats; 74 morts i 32 recuperats.

Ha estat decretat l'estat d'alarma?

Aquí a Noruega es van prendre decisions molt ràpidament, un cop es va detectar el primer mort per coronavirus al país. El 12 de març es van suspendre les activitats escolars i universitàries; es va decretar que totes les persones que havien arribat a Noruega des d'un país extern als països nòrdics a partir del 27 de febrer, tinguessin símptomes o no, s'havia de quedar en aïllament durant catorze dies; i es van prohibir tots els actes esportius i culturals.

El 16 de març, es van tancar les fronteres a tots els estrangers sense permís de residència o treball al país, i es va ordenar a totes aquelles persones que es trobessin a Noruega i que no fossin residents ni tinguessin permís de treball que abandonessin el país al més aviat possible.

Actualment, totes les cafeteries, restaurants, cinemes, museus, etc. Estan tancats. Al poble en el qual visc però, encara hi ha alguna botiga de roba oberta, a més dels supermercats i les farmàcies. La gran diferencia envers Espanya, és que aquí està permès sortir al carrer sempre que es vulgui.

Quines són les indicacions que us arriben a través del Govern?

Les instruccions que ens arriben estan relacionades amb la higiene principalment. Rentar-se les mans sovint, respectar el metre de distància amb la gent que no és del teu entorn als llocs públics, etc. Les entrades als supermercats estan equipades amb tovalloleta desinfectant, i a terra està senyalitzada la distància d'un metre que s'ha de mantenir amb les altres persones. En els supermercats més petits així com en les farmàcies, només poden haver-hi vuit persones a la vegada dins el recinte. Per altra banda, estan prohibides les reunions amb més de cinc persones, així com les festes.

Com t'afecta la pandèmia en l'àmbit laboral o acadèmic?

La pandèmia no m'ha afectat d'una manera molt dràstica, ja que a les assignatures que estic cursant, ja havia acabat la part teòrica i només he de realitzar la part pràctica, sense necessitat d'assistir a classes presencials. A més, els professors s'han mostrat molt atents i comprensius des del primer moment, oferint-se a realitzar tutories en línia i animant-nos a contactar amb ells, per qualsevol dubte, mitjançant el correu electrònic.

D'altra banda, pel que fa a les pràctiques acadèmiques sí que m'ha afectat, ja que una part de les pràctiques ha estat cancel·lada. Pel que fa a l'altra part, puc continuar fent-la a distància.

Amb qui estàs passant el confinament?

Estic passant el confinament amb els meus companys de la residència, també estudiants internacionals. Una noia albanesa, un noi alemany i un noi rus.

Et comuniques sovint amb la teva família o amics?

Sí, parlo amb ells cada setmana, principalment amb missatges de whatsapp, videotrucades o Skype.

Què és el que més et preocupa d'aquesta situació de crisi sanitària?

Em preocupa el futur. De moment sembla que prendrà el seu temps acabar amb aquesta pandèmia i l'economia del país se'n ressentirà enormement. Recuperà la normalitat, serà molt difícil. Em preocupa la quantitat d'empreses que hauran de tancar o que es veuran amb dificultats per continuar endavant, així com tota aquesta situació ens afectarà a nosaltres, els estudiants que estem acabant els nostres estudis i que hem d'entrar en un mercat laboral amb aquestes condicions.

Quines són les teves emocions en vers a la teva situació actual?

Ara mateix estic expectant. Comparo la meva situació amb la situació que està vivint la gent a Espanya i no em puc queixar. Però hi ha moments de tot. Penso en quant acabarà tota aquesta situació, quant temps tardarem a recuperar-nos. Quant es té molt temps es pensa massa, s'ha de mantenir la ment ocupada, les cartes i els jocs de taula s'han convertit en els nostres millors amics aquí a la residència en la qual em trobo.

Tornaràs a casa teva quan s'acabi el confinament a visitar la gent que estimes?

Sí, la meva intenció és tornar a casa a finals de maig o principis de juny, tal com tenia planejat des del principi de l'Erasmus.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Carregant...
Load next