Miriam, palauenca que vivia a Londres: "Hem de començar a prendre consciència de les nostres accions"

LLEIDACOM / Lourdes Farré
Publicat: 
27-04-2020
Actualitzat: 27-04-2020 6:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Miriam, palauenca que vivia a Londres: "Hem de començar a prendre consciència de les nostres accions"
  • Miriam, palauenca que vivia a Londres: "Hem de començar a prendre consciència de les nostres accions"

En quin país estaves?

Estava a Anglaterra, a la ciutat de Londres.

Quant de temps hi vas estar?

Hi vaig estar de Setembre a Març.

Que hi vas anar a fer?

Vaig anar a fer d'Au-Pair i estava vivint amb una família anglesa.

Per què vas decidir tornar al teu país natal quan van saltar totes les alarmes?

Perquè estaven a punt de tancar les fronteres i no sabia quan seria possible tornar a casa. També el fet de viure amb una família que no és la meva i haver de passar el confinament amb ells, em va fer pensar que amb qui realment el volia passar era amb la meva família.

Quin és el nombre d’infectats al teu país on residies?

El nombre d’afectats per la Covid-19 és d’aproximadament 52.000 persones.

Ha estat decretat l’estat d’alarma allà?

Sí, encara que no s'estan prenent tantes mesures com aquí Espanya.

Com t’afecta la pandèmia en l’àmbit laboral o acadèmic?

En el meu cas jo estava vivint amb una família anglesa, en la que a canvi de què els hi cuides els nens tenia l'estança i el menjar pagat, més uns diners. Per tant, m'ha afectat més en l'àmbit personal, el meu objectiu era viure l'experiència i perfeccionar l'anglès.

Quines són les indicacions que us van arribar a través del Govern del país on estaves?

Mentre estava allí no ens van donar cap indicació. Jo ho vaig viure molt diferent perquè a Anglaterra no s'ho van prendre molt seriosament fins fa unes setmanes. Mentre a Itàlia i a Espanya tothom tenia por i prenien precaucions, a Anglaterra la gent feia com si res estigués passant, no vaig veure res fora del normal. La gent seguia als carrers, hi havia aglomeracions, ningú n'era prou conscient, o simplement no estaven ben informats sobre el que estava passant.

Amb qui estàs passant el confinament?

A casa amb els meus pares.

Et comuniques sovint amb la teva família o amics?

Sí, parlo cada dia amb els meus amics i familiars. També mantinc contacte amb la família amb la qual estava a Anglaterra.

Què és el que més et preocupa d’aquesta situació de crisi sanitària?

Òbviament que algun dels meus familiars agafin el virus, perquè alguns són persones de risc. Però també em preocupa el que passarà quan tot s'acabi, no crec que tot torni a la normalitat fàcilment, i probablement el problema és la "normalitat" en la que estàvem vivint.

Quines són les teves emocions en vers a la teva situació actual?

Sento impotència, perquè realment no pots fer res a part de quedar-te a casa i respectar tot el que se'ns demana. També por, perquè crec que ningú es pensava que alguna cosa així podria passar, estem molt desinformats i hem de començar a prendre consciència de les nostres accions.

Tornaràs a viatjar cap on estaves quan s’acabi el confinament?

Sí, la idea és tornar-hi, però crec que ha de passar molt més temps com perquè això passi.

Comparteix

També t'interessarà