El poeta de Cervera Jaume Ferran va morir el 6 de febrer a Smyrna (Geòrgia, EUA) als 87 anys. Havia marxat el 1960 per exercir de professor d’espanyol a la universitat de Colgate primer i Siracusa més tard i ho resumia així: “Ens n’hem d’anar. És un crit de moltes persones perquè aquest país s’ha convertit en una presó.” Però tornava una vegada i una altra a Cervera. Portava el seu territori en la paraula i al cor. Deia ahir l’activista cultural Carme Bonet que “va escollir una data emblemàtica, el 6 de febrer, festivitat del Santíssim Misteri”, celebració important a Cervera.
La família va anunciar que pròximament farà funerals a la capital de la Segarra, i l’alcalde Ramon Royes va manifestar que la Paeria també li dedicarà un homenatge. Ferran mai no es va desvincular de la seua ciutat. Participava de l’ambient cultural i eren famoses les tertúlies de postguerra a la seua casa Cal Ferran.
Va col·laborar a la revista local Segarra des de la seua fundació fins recentment. A Cervera havia aconseguit tots els reconeixements: el 1993 va ser pregoner de Sant Magí, tres anys abans havia escrit la lletra dels Goigs del sant, el 2001 va ser nomenat fill predilecte, el 2011 se’l va homenatjar a Sant Pere el Gros i fa dos anys ho feia el col·lectiu El Campanar. Ferran es feia estimar perquè “escoltava els altres, sabia fer sentir important qualsevol”, deia ahir entre sanglots Agustí Batalla, que s’asseia al seu costat en la seua època d’estudiant. Ferran va formar part des de l’inici del grup català de la Generació dels 50, amb poetes com Agustín Goytisolo, Alfons Costafreda, Carlos Barral o Gil de Biedma. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a Madrid. Entre els seus poemaris destaquen Desde esta orilla, Descubrimiento de América, Canciones para Dulcinea, Libro de Ondina, Nuevas Cantigas, Memorial, Libro de Alfonso, Las alas del Fénice, Historia Natural i Corónica. També va escriure dos volums autobiogràfics en català: Memòries de ponent (premi Gaziel) i Diari de tardor. Va obtenir els premis Ciutat de Barcelona (1954), Lazarillo (1967) i Lope de Vega.
