La lleidatana Conxita Grangé, última supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück, va morir ahir als 94 anys a la residència en què vivia a Tolosa, al sud de França. Natural d’Espui, al Pallars Jussà, fa tan sols un mes que va rebre un emotiu homenatge a la Torre de Capdella. La seua lluita va començar des de molt jove i va seguir després del seu alliberament del camp nazi, explicant als més joves el paper de la resistència en la guerra contra el feixisme i, també, contra l’oblit. Nascuda el 6 d’agost del 1925, quan tenia dos anys se’n va anar a viure amb els seus oncles a Tolosa, fins a l’inici de la Guerra Civil, quan van tornar a Catalunya per combatre per la República. Al final de la contesa, la família va tornar a França i va lluitar amb la resistència. Grangé i la seua cosina van fer d’enllaç amb el maquis.
El maig del 1944, va ser arrestada per la Gestapo, amb la seua cosina i la seua tieta Elvira Ibarz (natural de Mequinensa). Van ser torturades i deportades al camp de concentració de Ravensbrück, amb Neus Català, que va morir el mes d’abril passat. Només tenia 18 anys, però va seguir lluitant contra els nazis sabotejant l’armament que obligaven les deportades a fabricar. Al final de la guerra, va tornar a Tolosa, on es va casar amb Josep Ramos, un antic guerriller. Grangé va dedicar tota la vida a explicar la seua experiència als més joves per mantenir viva la memòria de les dones deportades. El passat 26 de juliol, la Torre de Capdella va col·locar una placa d’homenatge davant de la casa familiar per preservar la seua història.
Les xarxes socials es van omplir ahir de condolences per la mort de la lluitadora antifeixista lleidatana. El president de la Generalitat, Quim Torra, va lamentar ahir la mort de Conxita Grangé. A través del seu compte a Twitter, Torra va destacar que, malgrat ser detinguda per la Gestapo, torturada i deportada al camp de concentració alemany, mai va deixar d’explicar als joves la barbàrie feixista. En la mateixa línia, la consellera de Justícia, Ester Capella, va afirmar que la seua lluita contra el feixisme i l’oblit és un exemple per a tothom. “Les nostres polítiques de memòria han d’estar a l’altura del seu llegat”, va assenyalar la conselleria. Per la seua part, el president del Parlament, Roger Torrent, també va mostrar les seues condolences per la mort de Grangé. “La generació de la Conxita es va apagant a poc a poc. Homes i dones que van derrotar el feixisme per preservar la llibertat. A nosaltres ens correspon que la flama del seu record es mantingui ben forta. Us ho devem”, va assenyalar en un tuit. Grangé, que el 6 d’agost va complir 94 anys, va rebre diverses medalles, entre les quals la Legió d’Honor del Govern francès el 1975, i tenia el grau militar de sergent com a enllaç de la resistència.
