Els Mossos d’Esquadra, els advocats i la fiscalia demanen més eines per lluitar contra l‘augment dels ciberdelictes i els casos de pornografia infantil que s’ha registrat arran de la pandèmia. Des dels Mossos d’Esquadra apunten que els atacs informàtics han crescut un 22,8% i les estafes, un 14,56% a Catalunya. Pel que fa als casos de pornografia infantil durant el confinament haurien augmentat un 1.000% a nivell d’Europa. La policia i la justícia lamenta no tenir prou eines per arribar a tots els ciberdelinqüents i només aconsegueixen identificar un percentatge molt baix de persones. Per això aposten per tenir més formació, normatives adaptades a la situació actual i disposar de la mateixa tecnologia que utilitzen els delinqüents.
La ciberdelinqüència s’ha convertit en un dels principals reptes per a la policia i la justícia actualment per l’anonimat que ofereixen les xarxes i la dificultat de rastrejar el senyal dels delinqüents. Aquesta activitat delictiva va en augment en els últims anys pel creixement en la dependència tecnològica de la societat. La pandèmia, però, encara ha incrementat més aquesta dependència i això s’ha traduït en un augment dels ciberdelictes.
Els Mossos d’Esquadra han detallat que un 90% de tots els cibercrims que es cometen a Catalunya son estafes tecnològiques i que aquestes ja representen «dos terceres parts» de totes les denúncies per estafes que rep la policia a Catalunya. El 2020, el nombre d’atacs informàtics a Catalunya va créixer un 22,8% i les estafes virtuals, un 14,5%.
Així ho ha detallat el Cap de la Unitat Central de Delictes Informàtics dels Mossos d’Esquadra, Albert Álvarez, aquest divendres en el V Congrés de l’Advocacia Catalana que s’ha fet a Girona. En una taula de debat centrada en la ciberdelinqüència, Álvarez ha detallat que les dades que hi ha actualment no reflecteixen la totalitat de casos que es produeixen perquè encara hi ha molta gent que no denuncia el seu cas.
En aquest sentit, la fiscal i coordinadora nacional contra la criminalitat informàtica, María Elvira Tejada, ha detallat que el tràfic de pornografia infantil va augmentar un 1.000% durant la pandèmia a Europa. Per això ha remarcat la importància de «conscienciar» als col·lectius més vulnerables dels riscos que implica exposar-se a les xarxes.
Tejada creu que la pandèmia ha implicat una migració «precipitada» a les xarxes i això ha fet que no s’hagin pres «les mesures de seguretat» corresponent. En la mateixa línia, Albert Álvarez ha indicat que una major activitat en el món digital implica una «major vulnerabilitat social» per l’exposició que implica.
Formació, tecnologia i marc normatiu
Per resoldre aquesta situació, la policia, els advocats i el món de la justícia només hi veu una sortida: més eines. En aquest sentit, María Elvira Tejada ha demanat que hi hagi una «formació específica» per a cossos de seguretat, fiscals i jutges en l’àmbit digital per tenir els mateixos coneixements que els ciberdelinqüents.
Per contra, la fiscal també creu que calen més mitjans tecnològics i utilitzar els mateixos recursos que els ciberdelinqüents per poder investigar-los millor. Tejada ha matisat que sempre caldrà fer-ho «garantint els drets i llibertats» sobre els que es fonamenta la democràcia.
Per altra banda, la coordinadora nacional ha demanat construir «un marc legal» per als ciberdelictes que s’adapti a la realitat. En aquest sentit, Tejada ha lamentat que les tipificacions penals no contemplin part de l’activitat delictiva que es fa en el ciberespai i això impedeix crear un espai segur.
I tota aquesta estratègia caldria fer-la de forma cooperativa amb la resta de països i garantir la col·laboració a l’hora d’investigar la ciberdelinqüència. Tejada ha afegit que la seguretat de les xarxes és un tema que traspassa el territori nacional i per això aposta per una acció conjunta entre països.
