Les comarques de Ponent acaben demà l’any amb bons auguris al sector de l’hostaleria. I és que locals i restaurants lleidatans han constatat un increment, encara que petit, en el nombre de reserves per celebrar la nit de Cap d’Any fora de casa, bé sopant o participant a partir de la mitjanit en algun dels cotillons organitzats. «Sembla que hi ha millors expectatives i que el balanç serà una mica millor que el Cap d’Any passat», apunta Ramon Solsona, gerent de la Federació d’Hostaleria de Lleida. «Per a nosaltres està sent apoteòsic. Fa ja uns dies que ho tenim tot ple», reconeix Montse Guardiola, propietària del Celler del Roser. «Ens queden poques places», afirma Pepito Lladonosa, responsable de La Fonda del Nastasi.
A darrere hi ha, segurament, que els preus s’han mantingut en els últims anys. Així, es poden trobar cotillons des de 12 euros (a la sala Manolita, amb una consumició i ressopó) i sopars a partir de 35 euros i fins a 245 a la Finca Prats. Bé és cert, també, que l’oferta ha disminuït considerablement en els últims anys per la crisi. «Organitzar un esdeveniment així costa molt i si no arribes a un mínim de reserves no es cobreixen despeses», apunta Solsona. No obstant, també apareixen noves opcions. És el cas del tot just estrenat restaurant Davall de la Llotja, que ofereix un sopar amb posterior revetlla (amb la possibilitat d’assistir només a una de les dos coses). Per al sopar ja està tot complet. Substitueix aquesta festa la sessió especial dels Diumenges de Ball organitzada la passada nit de Cap d’Any, programa cancel·lat aquest any.
Tanmateix, no tot són restaurants o locals de lleure nocturn. A la capital de Ponent també hi ha revetlles organitzades pels veïns. Es mantenen les de la Bordeta, amb un cotilló al poliesportiu amb coca i xocolate inclosos; i als Magraners, aquesta limitada únicament als socis, les dos autoritzades per la Paeria. En canvi, no hi haurà en aquesta ocasió festa a Marimunt. A més, i com ja va passar per acomiadar el 2014, es podran seguir les campanades des de la Seu Vella i des del rellotge de l’Escorxador (on van estar quatre anys sense sonar per la reparació de la peça).
