Lleida va acabar el 2015 amb 11.400 llars amb tots els membres en actiu a l’atur. Aquesta xifra suposa el doble dels que hi havia l’any que va esclatar la crisi (2008), però també representa un 1,3% menys dels que hi havia en el moment més dur (el 2011). Així doncs, la proporció sobre el total de llars lleidatanes en aquesta situació és de 9 de cada 100.
Al conjunt de l’Estat la proporció és d’onze de cada cent fins a assolir el milió i mig de famílies. Llars senceres els membres de les quals en edat de treballar no tenen feina remunerada, almenys regularitzada.
L’any 2014, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el nombre de famílies lleidatanes colpejades per aquesta realitat va descendir de manera significativa. De les 12.300 amb les quals va acabar el primer trimestre fins a tancar l’any amb 7.600. Hi va haver una reducció de gairebé el 40%. Però tot just començar el 2015, els casos van tornar a repuntar.
En els dos últims anys ha descendit el nombre total de nuclis familiars a Lleida, dels 180.000 el 2013 als 171.900 el 2015. Això s’explica perquè molts immigrants van tornar als països d’origen o d’altres on les perspectives econòmiques eren millors.
D’altra banda, hi ha els joves. Alguns van buscar a fora les oportunitats que aquí no van trobar; altres van haver de tornar a casa dels pares després d’haver-se independitzat. Aquest últim factor explicaria la reducció en més d’un 10% de les llars sense membres en actiu (sigui per exemple les llars integrades per jubilats) i al contari el repunt de les que tenen almenys una persona en actiu. Lleida va acabar l’any 2015 amb 40.900 famílies sense cap membre en edat de treballar i 131.000 amb almenys un.
Quant a les llars els integrants en actiu de les quals es troben tots ocupats, la xifra va ser de 103.500, molt similar a la que hi havia el 2008, encara que en termes percentuals, és a dir, el que suposa respecte al total de famílies, va ser cinc punts inferior. Del 84% que significaven el 2008, just l’any en el qual va esclatar la crisi, al 79% del 2015.
En el conjunt de l’Estat les tendències es repeteixen. L’any 2015 va tancar amb 1,5 milions de llars amb tots els membres desocupats, mentre que el 2008 l’estimació era de 830.000, un 46 per cent menys.
El nombre de famílies amb tots els membres en edat de treballar ocupats van representar l’any 2015 passat un 71 per cent.
El 40% dels aturats lleidatans no cobra cap prestació
Quatre de cada deu lleidatans que van acabar l’any 2015 desocupats no cobren cap tipus de prestació d’atur, segons dades del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEP). El nombre de beneficiaris ha anat caient des del 2012, any en què més durament va colpejar la crisi en l’ocupació. Aquell any, Lleida el va tancar amb un total de 31.940 persones apuntades al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), per les 26.378 d’aquest 2015. Mentre que la contractació torna a xifres d’abans de la crisi, encara que més temporal, el nombre de parats de llarga durada també augmenta. Així doncs, 10.400 lleidatans van començar l’any 2016 sense cobrar cap tipus de prestació d’atur. Dels beneficiaris, que van ser uns 16.000, gairebé el 50% van cobrar una prestació contributiva, mentre que el 40% ho feia amb algun tipus de subsidi. En el conjunt de l’Estat, 1,9 milions de desocupats van tancar el 2015 sense cobrar prestació d’atur.
