Nova gesta de Jornet

L’ultramaratonià i muntanyenc lleidatà Kilian Jornet, de 29 anys, s’ha superat a si mateix i ha tornat a conquerir el cim del món, l’Everest, de 8.848 metres, amb un estil minimalista, sense ajuda de xerpes ni oxigen artificial i sense utilitzar cordes fixes, a través de la cara nord, per segona vegada en una setmana. Amb aquesta ascensió, ahir a la matinada, Jornet repeteix cim al sostre del món al cap de sis dies d’haver-hi pujat per primera vegada.

L’esportista de Montellà i Martinet (Cerdanya) va tardar 17 hores des del camp base avançat (6.500 metres) fins al cim més alt del planeta. És una marca dos hores inferior (19 h 15) a la que va aconseguir en la primera ascensió fa uns dies. “Estic molt emocionat d’haver pogut fer cim una altra vegada! Avui m’he trobat bé encara que feia molt vent i m’ha costat bastant avançar. Fer dos vegades cim a l’Everest en una setmana i sense oxigen crec que estableix una nova línia de possibilitats en alpinisme i estic molt content d’haver pogut portar-ho a terme”, va indicar Jornet.

Kilian Jornet havia arribat a l’Everest per intentar l’ascensió més ràpida possible del sostre del món pel vessant nord i se n’anirà amb un rècord diferent, com la persona capaç d’ascendir dos vegades l’Everest sense oxigen en menys temps.

Un altre registre en el qual Jornet ha destacat després de l’expedició a l’Himàlaia d’aquesta primavera és en la quantitat de muntanyes de més de 8.000 metres que ha escalat en un espai de temps tan curt. Encara que ja va admetre que no està segur d’haver trepitjat el cim exacte del Cho Oyu (8.188 m), si al final es confirmés hauria aconseguit tres vuitmils en vint dies, els que van del 7 al 27 de maig.

Fins i tot sense aquesta confirmació, és un assoliment impressionant per a un principiant en l’himalaisme. Només de vuit persones al llarg de la història havien escalat tres vuitmils en tres setmanes o menys, però cap d’elles va incloure l’Everest.

L’aventura forma part del projecte Summits of my life, amb el qual Jornet ha establert rècords de velocitat en alguns dels cims més emblemàtics del món, com el Mont Blanc i l’Aconcagua.